dilluns, 29 de novembre del 2010

Una mà de joc

Joc espectacular de l'equip de Guardiola qua ha aconseguit un resultat històric (5-0) davant un pobre Reial Madrid que no ha trobat solucions a l'huracà de joc blaugrana.

Guardiola i Mourinho han fet saltar al terreny de joc uns onzes sense sorpreses davant una afició estelar. Ambdós entrenadors han saltat al terreny de joc amb el millor que tenen i han presentat dues aliniacions dignes d'una final de Champions. Guardiola ha sortit amb Valdés a la porteria, una defensa de quatre amb Alves a la dreta, Abidal a l'esquerra i Piqué i Puyol al centre de la defensa. Al mig del camp, Busquets, Xavi i Iniesta, i al davant Pedro, Villa i el millor jugador del món, Leo Messi. Per la seva banda, Mou ha presentat un onze format per Casillas a la porteria, amb Sergio Ramos a la dreta, Marcelo a la dreta i Pepe i Carvalho a l'eix de la defensa. Un centre del camp format per Khedira i Xabi Alonso al doble pivot, amb Ozil a l'esquerra i Di Maria a la dreta i amb Cristiano Ronaldo i Benzema, que ha substituït al lesionat Higuaín, a la davantera. L'equip d'en Pep, però, comptava amb el suport incondicional d'una immensa afició que ha omplert l'estadi i ha acompanyat l'equip en tot moment.

El partit ha començat amb domini blaugrana, i els jugadors culers han tocat la pilota al seu aire, evitant la tímida pressió dels blancs. La primera ocasió ha arribat als pocs minuts de començar el partit, quan Messi ha recollit una pilota a l'interior de l'àrea madridista i a peu parat ha enviat l'esfèric al pal dret de la porteria de Casillas. Era el primer avís del Barça, però el gol no s'ha fet esperar, i al minut 9, Iniesta ha connectat una passada precisa amb Xavi, que després d'un rebot alt ha aconseguit empènyer la pilota al fons de la porteria, per alegria dels jugadors bluagranes i la seva afició. Amb l'arribada del primer gol, el Barça s'ha fet encara més amb les regnes del partit arribant a tenir una possessió del 75%, mentre els blancs només es podien conformar en córrer darrere la pilota. Tot i el domini blaugrana, el Madrid ha avisat amb un xut potent de Di Maria que Valdés ha refusat esplèndidament primer, i amb un autoxut d'Abidal al minut 14. Aquestes accions ofensives, però, han estat un miratge, i al minut 18 Pedro ha marcat després d'una magnífica jugada de Villa que ha penjat la pilota al cor de l'àrea perquè el canari només l'hagués d'empènyer. El millor, que encara quedava molt partit per endavant. A partir d'aquí el Barça a monopolitzat el joc i el Madrid s'ha vist superat en tot moment pel joc ofert pels de Pep Guardiola. La primera part ha transcorregut amb total normalitat, a excepció d'una tangana provocada per una empenta del prepotent CR7 al tècnic blaugrana quan aquest no li ha volgut donar la pilota. Aquesta empenta ha sigut tot el bagatge "ofensiu" del jugador portuguès en la primera part. El primer temps ha acabat amb un Barça dominant i amb una afició que ansiava encara més davant l'etern rival. Recordar que des de la caverna mediàtica es reclama un possible penal, inexistent, de Valdés a CR7. La segona part ha seguit amb el mateix guió, clar domini d'un Barça que ha mogut la pilota com a volgut i les primeres ocasions no s'han fet esperar, al minut 47 Casillas ha salvat el conjunt blanc d'una doble ocasió de Messi i Villa, i només quatre minuts més tard, Xavi ha deixat escapar una nova oportunitat amb un mà a mà amb el porter blanc. Finalment, però, al minut 55 ha arribat el gol de Villa, després d'una fantàstica assistència en profunditat del seu millor aliat, Leo Messi. El tercer gol ha fet embogir el Camp Nou, però és que només dos minuts després, al 57, Villa a culminat una altra sensacional assistència de l'astre argentí col·locant al marcador un espectacular 4-0. Amb aquest resultat, els jugadors blaugranes ja han fet el que han volgut amb l'esfèric. El rectangle de joc ha esta un rondo gegant en el que els locals han mogut la pilota amb total llibertat mentre els visitants només han pogut fer una cosa, córrer i córrer. El públic s'ha sumat a la festa i ha iniicat una sèrie de càntics, alguns dirigits als seus jugadors (oe oa ser del Barça és el millor que hi ha o 1899 neix el club que porto al cor, blaugrana són els colors, F.C.Barcelona) i altres dirigits al tècnic portuguès José Mourinho (sal del banquillo, Mourinho sal del banquillo o vete al teatro, Mourinho vete al teatro). Amb el partit ja solucionat, Pep Guardiola ha decidit introduir canvia a l'equip, per donar descans i reconeixement a jugadors clau. Bojan ha entrat per Villa al minut 76 i ha disposat d'una bona ocasió amb un xut potent que ha desviat Casillas, i al minut 86 han entrat Keita i Jeffren per Xavi i Pedro respectivament. Anteriorment, Mourinho ja ha introduït dos canvis al terreny de joc (Lass per Ozil a la mitja part, i Arbeloa per Marcelo al minut 60). Tot i el domini blaugrana, faltava alguna cosa, algo que fes passar el partit a la història, algo que permetés gravar a les retines i memòries dels barcelonistes el partit d'avui. I aquesta cosa ha arribat al minut 91, quan Bojan ha centrat una pilota des de la banda dreta i després d'un intent fallit d'Iniesta per enviar la pilota al fons de la xarxa, Jeffren ha aconseguit marca el cinquè i històric gol de la nit. El gol ha provocat un esclat d'alegria en els jugadors, que han fet una gran pinya a la banqueta, i en el públic, que des del 1994 no gaudia d'un partit tan bo a l'estadi. 5-0, un rasultat històric per un partit històric. L'alegria, però, no ha pogut ser completa, i com sempre ha hagut d'aparèixer el típic estúpid que ho ha engegat tot a dida. Avui li ha tocat a l'andalús Sergio Ramos, que ha demostrat la seva falta total de fair-play a l'etzibar una patada fora de temps al pobre Messi. La jugada ha provocat una altra tangana, en la que el mateix Ramos ha donat un cop a la cara al capità blaugrana Carles Puyol i un altre al seu "amic" de la selecció Xavi Hernández. L'andalús ha acabat expulsat, i la federació hauria de demostrar mà dura i aplicar una sanció exemplar per la lamentable falta d'esportivitat mostrada pel jugador blanc. També haurien de revisar l'acció de CR7 amb Guardiola, ja que no pot ser que un jugador empenyi un entrenador i es quedi sense sanció.

La falta d'esportivitat blanca, però, no ha desvalgut l'espectacular triomf blaugrana, que ha aconseguit un resultat històric en el que molts catalogaven de partit del segle. Costarà oblidar aquest partit, i de fet, com a dit el mateix Guardiola, i com va dir amb el 2-6 de fa dos anys, aquest és un d'aquells partits que assaborirem millor amb el pas del temps.

Només falta dir FELICITATS BARÇA!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada