Ja porto uns quants dies malalt, tres per ser exactes, i al contrari del que pugui pensar la gent, no és divertit quedar-se a casa, no almenys si et fa mal tot el cos. Tampoc és veritat que estar malalt sigui guai perquè no vas a classe, les coses ja no són així. Quan estudies una cosa que t'agrada, en el meu cas perdiosme, posar-te malalt és una tocada de nasos, i no ho dic perquè aquest blog el llegeixen els meus profes i així pensen "mira quin noi més aplicat, que no li agrada saltarse classe", ho dic perquè realment ho penso. Puc afirmar a viva veu que no m'agrada saltar-me les classes de la uni, ara que estic estudiant el que m'agrada, per què me les hauria de saltar?
A més a més, quan estàs malalt, no tens ganes de fer res, ni tan sols et ve de gust mirar la televisió o jugar a les videoconsoles, així que diambules per casa com un zombi, amb cara de son i arrossegant els peus. L'únic que pots fer és pensar...o dormir. Normalment apostaria més per la segona opció. Dormir. Quin gran plaer. Però un cop ja has dormit tot el que havies de dormir, què et queda? Doncs si tens predisposició, pots pensar. Pensar sobrequalsevol cosa. La vida. La universitat. Els amics. Les nòvies o els nòvios (això depen dels gustos). O inclús pots elaborar teories interessants, com és el meu cas.
Jo estava en fase zombi per casa, passejant-me amunt i avall sense sentit ni direcció, i llavors vaig veure un llibre, El Senyor dels Anells, de J. R. R. Tolkien. Quina gran història, quins personatges tan ben definits, quins paisatges descrits fins l'últim detall. La veritat és que no m'he arribat a llegir els llibres, només he vist les pel·lícules, però la gent que conec que se'ls ha llegit em diu que estan molt millor els llibres, així que potser quan tingui temps els llegiré amb deteniment. Però aquest no és el cas. Veure aquell llibre a l'estanteria em va fer pensar. Un llibre on s'enfronten diferents races d'un amteix mapa, on un senyor obscur té per desig sotmetre la resta de races sota el seu domini, on l'aliança entre algunes civilitzacions és vital per assolir l'objectiu de sobreviure. A mi aquesta història em sonava, però de què? On havia escoltat abans aquells fets? Això em va fer reflexionar, vaig donar moltes voltes dins del meu cap, recorrent els meus, encara escassos, coneixements. Finalment vaig trobar la solució, però realment era possible? Vaig anar a mirar la data de la primera edició del llibre per veure si era possible aquella "coincidència". 1954. Era possible, però només una teoria.
La teoria. Una mica esbojarrada a primer cop d'ull. Però les coincidències que hi vaig trobar em van portar a formular-la. Podia ser que El Senyor dels Anells, de J. R. R. Tolkien estigués basat en la Segona Guerra Mundial? Per falta de similituds no serà.
Per començar tenim les parts implicades, Mordor podria ser perfectament l'alter ego de l'Alemanya nazi, territoris governats per personatges obscurs (Sauron i Hitler) amb afany de dominar la resta d'éssers vius per sobreposar el seu domini i la seva raça. Gondor té similituds amb l'Europa central (França i Anglaterra), per la proximitat amb els enemics, i pel fet que són els primers en patir la duresa de les forces enemigues. Rohan exerceix el paper dels Estats Units, gran aliat amb certs dubtes al principi, però que s'acab fent fort i poderós per poder combatre els enemics. I finalment Isengard, que guarda certes similituds amb el Japó, territoris a priori aliats, però que s'caben passant al bàndol obscur. També podem trobar similituds en algunes de les batalles. Per exemple, la batalla de l'Abisme de Helm, on Rohan es veu sorprès per l'exèrcit d'Isengard, manté una relació amb l'atac dels japonesos sobre Pearl Harbor. La contraofensiva de Rohan sobre Isengard amb l'ajuda dels Ents, pot mantenir semblances amb el contraatac americà sobre les illes japoneses que recordem va acabar amb el llençament de les bombes atòmiques. I ja per acabar, podriem inclús dir que la batalla final davant de Minas Tirith, on Rohan apareix a l'últim moment per salvar Gondor, manté semblances amb el desambarcament de Normandia.
Així doncs, aquesta és la teoria que he pogut desenvolupar mentre he estat malalt. Una simple teoria, ho sé. Una teoria que probablement no es pugui confirmar, també ho sé. Però si més no, una teoria interessant sobre El Senyor dels Anells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada