La truita girada ja no està tan bona

Des de ben petits els pares, els nostres grans educadors, ens han ensenyat lliçons molt importants per a la vida. Compartir, estimar, ser generós. I també ens han ensenyat que no em de fer als altres allò que no ens agrada que ens facin. Doncs bé, sembla que hi ha algú a qui no li ha servit de res aquest aprenentatge. No pots fer als altres el que no vols que et facin, però és que a sobre, si ho fas i t'he la tornen, el que tampoc pots fer és queixar-te.

Posem-nos en situació. Al principi de la temporada de la Lliga BBVA, l'Sporting de Gijón visitava el Camp Nou, estadi del Barça, un autèntic fortí. El partit es jugava entre setmana, i el mateix dissabte, l'Sporting revia el València a casa, un partit també complicat, però jugant a casa, més factible de guanyar. L'entrenador dels asturians, Manolo Preciado, va decidir fer canvis a l'onze inicial, concretament vuit, per tal de reservar homes per al següent partit, atesa la dificultat d'extreure un resultat positiu del Camp Nou si ets un dels equips amb menys pressupost de la lliga i jugues contra el que és per molts el millor equip del món. El partit va acabar, és clar, amb victòria blaugrana per 1 a 0 amb gol de Villa. Aquest partit, que no havia de passar a la història, va saltar a les primeres planes dels diaris esportius per culpa de les declaracions d'un personatge que ni tan sols havia participat en el parit. José Mourinho, l'excèntric entrenador del Madrid, va insinuar que l'Sporting s'havia deixat perdre al Camp Nou, i va seguir dient que si els equips seguien regalant punts al Barça guanyar la lliga seria molt difícil pel Madrid. Aquestes crítiques no van sentar gens bé, ni en el club blaugrana, que sempre respecta els rivals, i encara menys en l'equip del senyor Preciado, que en la prèvia del partit contra Madrid va explotar i va llençar crítiques molt ferotges a l'entrenador portuguès merengue. La lluita verbal entre tots dos entrenadors va fer que la LFP, màxim organisme de la lliga, hagués de donar un cop d'atenció als dos entrenadors.

Però el millor ve ara. El passat dimarts dia 23, el Madrid s'enfrontava a l'Ajax en Champions, i Mourinho, amb el parit decidit (0-4 pels madridistes) va ordenar als jugadors Sergio Ramos i Xabi Alonso que s'autoexpulséssin per tal de passar nets a vuitens de final, ronda que fa sis anys que no aconsegueix passar el Reial Madrid. Aquesta acció del portuguès va aixecar moltes crítiques entre els entesos del futbol, alguns defensaven l'acció però no les formes (les imatges mostren clarament les ordres que dona), altres critiquen només que ho negués tot en roda de premsa quan les imatges el deixen en evidència, i altres critiquen del tot l'acció en general. Doncs bé, un dels entrenadors que no els va sembla bé aquesta acció és el míster francès de l'Arsenal, Arséne Wegner, que ha declarat recentment que les autoexpulsions de Ramos i Alonso són antiesportives. Davant les crítiques del seu company de professió, Mourinho ha respost en les últimes hores que Wegner s'hauria de preocupar del seu equip i deixar estar el Madrid.

Quina coincidència, no? Fa uns mesos era Mourinho qui opinava de les decisions esportives dels altres clubs i ningú li podia dir res perquè Mourinho sempre té la raó, però ara és un altre entrenador qui critica les formes de l'entrenador portuguès i aquest surt dient que es preocupin pel seus equips. Doncs tu també Mourinho, preocupat del teu equip i deixa estar els altres clubs.
No facis als altres el que no t'agrada que et facin a tu, i si ho fas, després no et quixis quan te la tornin.