Últimament, i la veritat encara no se sap ben bé per què, s'està parlant molt de la cadena de televisió Intereconomia.
Ja sigui pel programa Punto Pelota, on els contertulians es dediquen única i exclusivament a criticar el Barça o qualsevol cosa relacionada amb el conjunt blaugrana, fet que no resulta extrany ja que de sis tertulians que són, només un defensa els interessos barcelonistes, i quan hi és. I que fins i tot ha arribat a tal punt d'irritabilitat, qua s'han guanyat un lloc, merescut, al programa d'humor Crackòvia, de TV3. O ja sigui per les estelars aparicions dels contertulians dels diferents programes de la cadena a l'altre programa d'humor estrella de TV3, l'APM? Però el fet és que Intereconomia ha aconseguit estar en boca de tots, ja sigui com a defensors o com a crítics.
Doncs bé, endinsat en "l'auge" de la cadena, avui a la nit (dimecres 27) m'he disposat a mirar el programa El gato al agua. I quina ha estat la meva sorpresa quan, vés per on, en aquest programa només se sap criticar la feina del govern. Bé, normalment també es critica el paper de Catalunya, però suposo que el fet que avui assistís al "debat" la candidata catalana del PP Alicia Sánchez Camacho, ha propiciat que els insults a Catalunya no fessin acte de presència al plató del programa.
La sorpresa més gran me l'he endut quan tot esperant la intervenció de tots els contertulians, per tal de conèixer les diferents postures davant els recents canvis del govern central, i sobretot, conèixer la seva opinió després de la primera aparició del nou flamant vicepresident del govern Rubalcaba davant els parlamentaris, m'he fixat en què tots defensaven una mateixa postura. Quin atractiu pot tenir per un programa de debat que tots els seus contertulians defensin una mateixa idea? Doncs la veritat, no en té cap. Perquè això és com intentar fer un col·loqui sobre un llibre, i convidar a parlar l'escriptor i l'editor del llibre, només et diran coses bones del llibre, i no s'oferiria una visió objectiva al lector. Doncs amb aquest programa passa exactament el mateix, es convida un grup de gent a criticar el govern i defensar tots la mateixa postura, sense oferir ni una mica d'objectivitat als espectadors.
I algú pot pensar que total, aquest programa només el mira la gent que pensa igual que els tertulians, una idea que es confirma si ens fixem en els missatges que s'envien durant el programa, missatges com "seguro que los masones y ZP subvencionaron a eta y los moros por lo del 11-M". Un missatge que no només confirma la teoria inicial, sinó que a més a més, no deixa en gaire bon lloc els teleespectadors del programa, que amb missatges d'aquest nivell demostren el seu "alt grau" de cultura, un altre dels problemes d'aquest país, però que no és moment de discutir.
Així doncs, ens hauriem de plantejar si és bo gaudir de programes tan subjectius en una societat que ja té prou problemes com perquè a sobre algú es dediqui a falsejar la realitat, tot i saber que d'aquesta manera encara es poden crear més conflictes.
PRECEDENTS
En aquest mateix programa, ja fa un temps, van convidar una noia perquè expressés la seva opinió sobre l'educació a Catalunya, en una època en què des d'Espanya es criticava la suposada imposició del català a les aules.
Doncs bé, va resultar que aquesta noia havia anat a la mateixa escola que jo, i possiblement per això em va fer mal escoltar els comentaris que va oferir a la resta de l'Estat sobre el meu centre educatiu. Suposo que si hagués anat a una altra escola, m'haguésssin fet ràbia els seus comentaris, però no l'hi hagués donat més importància, però que anés a la meteixa escola que jo, va fer que em fes especialment mal quan afirmava amb rotunditat que a la primaria els nens et traduïen el nom i els professors et feien fora de classe si no parlaves en català, que a la secundària t'obligaven a tocar Els segadors o l'himne del Barça amb la flauta o que al batxillerat només s'explicava la història des del punt de vista de Catalunya (això últim és cert, però si vols escoltar la història des de l'altre punt de vista, amb tots els respectes, vés a Madrid o Extremadura). i escoltar aqeulles paraules em va fer mal, perquè jo sé que no és veritat res del que va dir aquesta noia.
dimecres, 27 d’octubre del 2010
dimecres, 20 d’octubre del 2010
Líders amb patiment
El Barça ha superat el primer obstacle que se li presentava per fer-se amb el liderat del grup D de la Champions League, guanyant per 2-0 a un combatent Copenhaguen. Amb un Barça que ha mostrat dues cares, Leo Messi s'ha erigit com el líder, en l'aspecte golejador, de l'equip, i ha donat la victòria als homes de Guardiola.
Un Barça de dues cares
La primera part ha estat un monòleg del conjunt català. L'equip de Guardiola ha saltat al camp amb una idea clara, fer-se ràpidament amb el control del partit, i per això el tècnic ha disposat de la següent aliniació, Pinto a la porteria (Valdés ha quedat fora de la convocatòria per problemes estomacals), una defensa de quatre amb Alves i Abidal als laterals i Puyol i Piqué de centrals, i un mig del camp que presentava novetats, la més significativa, l'entrada de Maxwell per Xavi, que ha començat el partit des de la banqueta. Al costat de l'italo-brasiler, Busquets i Mascherano guardant les espatlles de l'equip, i Iniesta a l'altre interior, però amb llibertat de moviments. Com a homes més adelantats, Messi i Villa. Així doncs, Guardiola introduïa un canvi tàctic, i l'equip deixava enrere el 4-3-3 per passar a jugar amb un 4-4-2 amb molta més movilitat. La veritat és que no li ha costat gaire al Barça apoderar-se del match, i les primeres ocacions s'anaven succein, la més perillosa, un xut al travesser de David Villa, que continua negat de cara al gol, tot i que aporta un treball incalculable que ajuda i molt a l'equip. Després de dues ocacions, una de Maxwell, molt participatiu en atac i un altra de Messi finalitzant una combinació entre Iniesta i Alves, ha estat el propi Messi qui amb una canonada potentíssima a aconseguit perforar la porteria danesa. Messi segueix demostrant, partit rere partit, que és un dels golejadors amb més recursos, tant pot superar el porter amb una suau baselina o amb un xut col·locat, com pot enxufar una gardela com la d'aquesta nit. El domini del Barça, per si no era ja prou clar, s'ha accentuat després del gol de l'argentí, fet que s'ha vist reflectit en la possessió (un 70% pel conjunt blaugrana). El joc ofensiu del Barça era irrefutable, però no hagués estat així si no hagués estat per la figura d'un genial Javier Mascherano aquesta nit, amb un recital de com robar pilotes i jugar-la en llarg i en curt amb els seus companys. L'argentí, de només 26 anys però demostrant una gran veterania al centre del camp blaugrana ha trencat avui una mala ratxa que el perseguia des de l'inici de la temporada, i és que avui ha aconseguit la seva primera victòria com a titular, després de precedents com el de l'Hèrcules o el Kazan, saldats amb una derrota i un empat respectivament. La primera part, doncs, s'acabava amb un Barça dominador, sobre un Copnhaguen que mostrava maneres, sempre intentant jugar al toc i sense pilotades llargues, però massa indefens al davant.
A la segona part, però, tot ha canviat, potser perquè el Barça es veia clar dominador del partit, o potser perquè el conjunt danès ha decidit posar-se les piles, però el conjunt blaugrana ha vist com es descontrolava el partit. La reacció danesa ha tingut el seu "premi" al minut 66, amb la ocació més perillosa dels visitants, quan el senegalès N'Doye, després de guanyar-li perfectament l'esquena a Carles Puyol, ha conectat un obús impressionant, que per sort per tots els culers s'ha acabat estavellant contra el travesser de Pinto, convertint-se en el seu millor aliat aquesta nit. El refús ha arribat a Santin, el davanter brasiler, encara no sap ben bé com, amb tota la porteria buida per marcar a plaer, ha enviat la pilota fora amb el cap. Aquesta ha sigut la ocació més clara dels visitants, després d'això, no gaire feina per la defensa blaugrana, Alves ha estat providencial desviant un centre precís a còrner, i Pinto ha estat molt encertat a l'aturar un xut llunyà del capità danès Kvist. Les coses no estaven agradant al tècnic català, que després de veure el descontrol en què s'havia convertit el partit, ha decidit donar entrada a Xavi, encara tocat, i Pedro, i ha retirat del camp a un desafortunat Villa i un batallador Maxwell. Els canvis introduits per Guardiola han fet canviar la dinàmica del joc blaugrana, i és que amb el cervell de l'equip al terreny de joc, és molt més fàcil moure la pilota. I després de molts minuts sense gaudir d'ocacions clares de gol, l'última una rematada de Villa a boca de gol refusada perfectament pel porter, Alves ha tornat a disposar d'una claríssima ocació a l'estavellar, una altra vegada, la pilota contra el pal de la porteria de Wiland. Amb això s'ha arribat ja al temps de descompte, Keita ha substituït Iniesta i el Copenhaven somiava en aprofitar la mínima ocació per igualar el match. Però no han estat els visitant, sinó el Barça, qui al minut 92 i de les botes de Leo Messi una altra vegada, ha aconseguit sentenciar el partit després d'una jugada embolicada amb rebots i un misto d'Abidal, que s'ha acabat convertint en una fantàstica assistència pel jugador argentí, que definitivament ha pogut sentenciar el partit pel conjunt blaugrana.
Villa continua amb la mala ratxa i Messi continua trencant registres
El jugador asturià ha tornat a estar desencertat de cara al gol tot i gaudir de bones ocacions. Al minut 4 ha enviat una pilota al travesser, i minuts després ha gaudit de tres bones ocacions que han mort a les mans del porter Wiland. Així doncs, Villa tornar a marxar d'un partit amb el contador a zero, després que l'àrbitre li anulés, per un fora de joc ben assenyalat, l'únic gol que ha aconseguit. Tot i això, no cal preocupar-se, lo important és que gaudeix de les ocacions, ara només falta que recuperi la confiança i ja les enxufarà quan més ho necessiti el Barça.
Per la seva banda, l'argentí Leo Messi no para de reventar registres, en aquest cas golejadors, al superar el nombre de gols de Rivaldo, fins avui màxim golejador del Barça en competicions internacionals, amb només 23 anys.
Un Barça de dues cares
La primera part ha estat un monòleg del conjunt català. L'equip de Guardiola ha saltat al camp amb una idea clara, fer-se ràpidament amb el control del partit, i per això el tècnic ha disposat de la següent aliniació, Pinto a la porteria (Valdés ha quedat fora de la convocatòria per problemes estomacals), una defensa de quatre amb Alves i Abidal als laterals i Puyol i Piqué de centrals, i un mig del camp que presentava novetats, la més significativa, l'entrada de Maxwell per Xavi, que ha començat el partit des de la banqueta. Al costat de l'italo-brasiler, Busquets i Mascherano guardant les espatlles de l'equip, i Iniesta a l'altre interior, però amb llibertat de moviments. Com a homes més adelantats, Messi i Villa. Així doncs, Guardiola introduïa un canvi tàctic, i l'equip deixava enrere el 4-3-3 per passar a jugar amb un 4-4-2 amb molta més movilitat. La veritat és que no li ha costat gaire al Barça apoderar-se del match, i les primeres ocacions s'anaven succein, la més perillosa, un xut al travesser de David Villa, que continua negat de cara al gol, tot i que aporta un treball incalculable que ajuda i molt a l'equip. Després de dues ocacions, una de Maxwell, molt participatiu en atac i un altra de Messi finalitzant una combinació entre Iniesta i Alves, ha estat el propi Messi qui amb una canonada potentíssima a aconseguit perforar la porteria danesa. Messi segueix demostrant, partit rere partit, que és un dels golejadors amb més recursos, tant pot superar el porter amb una suau baselina o amb un xut col·locat, com pot enxufar una gardela com la d'aquesta nit. El domini del Barça, per si no era ja prou clar, s'ha accentuat després del gol de l'argentí, fet que s'ha vist reflectit en la possessió (un 70% pel conjunt blaugrana). El joc ofensiu del Barça era irrefutable, però no hagués estat així si no hagués estat per la figura d'un genial Javier Mascherano aquesta nit, amb un recital de com robar pilotes i jugar-la en llarg i en curt amb els seus companys. L'argentí, de només 26 anys però demostrant una gran veterania al centre del camp blaugrana ha trencat avui una mala ratxa que el perseguia des de l'inici de la temporada, i és que avui ha aconseguit la seva primera victòria com a titular, després de precedents com el de l'Hèrcules o el Kazan, saldats amb una derrota i un empat respectivament. La primera part, doncs, s'acabava amb un Barça dominador, sobre un Copnhaguen que mostrava maneres, sempre intentant jugar al toc i sense pilotades llargues, però massa indefens al davant.
A la segona part, però, tot ha canviat, potser perquè el Barça es veia clar dominador del partit, o potser perquè el conjunt danès ha decidit posar-se les piles, però el conjunt blaugrana ha vist com es descontrolava el partit. La reacció danesa ha tingut el seu "premi" al minut 66, amb la ocació més perillosa dels visitants, quan el senegalès N'Doye, després de guanyar-li perfectament l'esquena a Carles Puyol, ha conectat un obús impressionant, que per sort per tots els culers s'ha acabat estavellant contra el travesser de Pinto, convertint-se en el seu millor aliat aquesta nit. El refús ha arribat a Santin, el davanter brasiler, encara no sap ben bé com, amb tota la porteria buida per marcar a plaer, ha enviat la pilota fora amb el cap. Aquesta ha sigut la ocació més clara dels visitants, després d'això, no gaire feina per la defensa blaugrana, Alves ha estat providencial desviant un centre precís a còrner, i Pinto ha estat molt encertat a l'aturar un xut llunyà del capità danès Kvist. Les coses no estaven agradant al tècnic català, que després de veure el descontrol en què s'havia convertit el partit, ha decidit donar entrada a Xavi, encara tocat, i Pedro, i ha retirat del camp a un desafortunat Villa i un batallador Maxwell. Els canvis introduits per Guardiola han fet canviar la dinàmica del joc blaugrana, i és que amb el cervell de l'equip al terreny de joc, és molt més fàcil moure la pilota. I després de molts minuts sense gaudir d'ocacions clares de gol, l'última una rematada de Villa a boca de gol refusada perfectament pel porter, Alves ha tornat a disposar d'una claríssima ocació a l'estavellar, una altra vegada, la pilota contra el pal de la porteria de Wiland. Amb això s'ha arribat ja al temps de descompte, Keita ha substituït Iniesta i el Copenhaven somiava en aprofitar la mínima ocació per igualar el match. Però no han estat els visitant, sinó el Barça, qui al minut 92 i de les botes de Leo Messi una altra vegada, ha aconseguit sentenciar el partit després d'una jugada embolicada amb rebots i un misto d'Abidal, que s'ha acabat convertint en una fantàstica assistència pel jugador argentí, que definitivament ha pogut sentenciar el partit pel conjunt blaugrana.
Villa continua amb la mala ratxa i Messi continua trencant registres
El jugador asturià ha tornat a estar desencertat de cara al gol tot i gaudir de bones ocacions. Al minut 4 ha enviat una pilota al travesser, i minuts després ha gaudit de tres bones ocacions que han mort a les mans del porter Wiland. Així doncs, Villa tornar a marxar d'un partit amb el contador a zero, després que l'àrbitre li anulés, per un fora de joc ben assenyalat, l'únic gol que ha aconseguit. Tot i això, no cal preocupar-se, lo important és que gaudeix de les ocacions, ara només falta que recuperi la confiança i ja les enxufarà quan més ho necessiti el Barça.
Per la seva banda, l'argentí Leo Messi no para de reventar registres, en aquest cas golejadors, al superar el nombre de gols de Rivaldo, fins avui màxim golejador del Barça en competicions internacionals, amb només 23 anys.
dilluns, 18 d’octubre del 2010
Crònica d'un segrest anunciat
No m'imaginava un llibre tan impactant quan vaig començar a llegir "Noticia de un secuestro". Gabriel García Márquez ha aconseguit mantenir-me en tensió al llarg de tota la novel·la. L'autor barreja realisme, gràcies a la gran dedicació en la recerca de la informació, amb descripcions minucioses aconseguides per la delicadesa a l'hora de tractar fins l'últim detall relatat pels testimonis. L'autor colombià deixa enrere la ficció emprada en altres obres importants com "Crónica de una muerte anunciada" o "El amor en los tiempos del cólera", per endinsar-se en una història realista que manté el lector alerta en tot moment.
Sincerament, m'ha enganxat molt aquest llibre, l'extrema precisió de García Márquez a l'hora de narrar fins l'últim detall en les descripcions de les "habitacions" ocupades pels segrestats, les descripcions dels sentiments dels personatges, tots aquests detalls que et permeten, inclús, i per sort només momentàniament, posar-te a la pell dels segrestats. Durant el tanscurs de la novel·la et poses a la pell dels segrestats (Maruja, Beatriz, Pacho...), i també entens perfectament com es senten els familiars dels segrestats, que ho viuen, amb patiment, des de la distància.
Una altra cosa que m'ha sorprès de l'obra, és la precisió que es percep, a través de la fantàstica narració de García Márquez, en les actuacions dels segrestadors, amb moviments calculats fins l'última centèsima, i amb una sang freda a l'abast de molt pocs per portar a terme aquests segrestos. Una sang freda que ha permès al propi autor de l'obra, endinsar-se en les vides dels segrestats i els seus familiars, per tal de narrar a tot el públic les vivències tan dramàtiques, capaces de posar-te el cor en un puny.
Així doncs, recomenaria aquest llibre a tots aquells que es vulguin endinsar de ple en el món dels segrestos. Gabriel García Márquez ha aconseguit, almenys amb mi, posar els lectors en la pell dels segrestats. L'autor colombià ha aconseguit, amb aquesta obra de recerca i precisió, allunyar-se del món de fantasia on tot pot passar, per introduir-se de ple en la vida real d'unes persones que van patir el que no està escrit.
Sincerament, m'ha enganxat molt aquest llibre, l'extrema precisió de García Márquez a l'hora de narrar fins l'últim detall en les descripcions de les "habitacions" ocupades pels segrestats, les descripcions dels sentiments dels personatges, tots aquests detalls que et permeten, inclús, i per sort només momentàniament, posar-te a la pell dels segrestats. Durant el tanscurs de la novel·la et poses a la pell dels segrestats (Maruja, Beatriz, Pacho...), i també entens perfectament com es senten els familiars dels segrestats, que ho viuen, amb patiment, des de la distància.
Una altra cosa que m'ha sorprès de l'obra, és la precisió que es percep, a través de la fantàstica narració de García Márquez, en les actuacions dels segrestadors, amb moviments calculats fins l'última centèsima, i amb una sang freda a l'abast de molt pocs per portar a terme aquests segrestos. Una sang freda que ha permès al propi autor de l'obra, endinsar-se en les vides dels segrestats i els seus familiars, per tal de narrar a tot el públic les vivències tan dramàtiques, capaces de posar-te el cor en un puny.
Així doncs, recomenaria aquest llibre a tots aquells que es vulguin endinsar de ple en el món dels segrestos. Gabriel García Márquez ha aconseguit, almenys amb mi, posar els lectors en la pell dels segrestats. L'autor colombià ha aconseguit, amb aquesta obra de recerca i precisió, allunyar-se del món de fantasia on tot pot passar, per introduir-se de ple en la vida real d'unes persones que van patir el que no està escrit.
dimecres, 6 d’octubre del 2010
Els Lakers fan embogir el Palau
Ahir a la tarda els jugadors de Los Angeles Lakers va protagonitzar un entrenament al Palau Blaugrana davant els aficionats que els van anar a seguir. La presència dels Gasol i Bryant va propiciar que el Palau s'omplís de gom a gom, cosa que, malhauradament, passa poques vegades al llarg de la temporada.La franquícia californiana va voler oferir aquest petit aperitiu als aficionats que no podran anar aquest dijous al Palau Sant Jordi, on els NBA s'enfrontaran al Regal F. C. Barcelona. Aquest partit es juga seguint els actes de la NBA Europe Tour Live, un tour promogut pels americans i que acosta algunes de les millors franquícies de la lliga nord-americana a terres europees, de tradició futbolera, però que veu com entre els més joves el bàsquet es va guanyant un lloc. Així doncs, gràcies a aquest acte promocional, s'ha aconseguit que els actuals campions de l'anell de la NBA s'enfrontin aquest dijous al Barça, que precisament aquest any s'ha proclamat camió de la Eurolliga.
L'entrenament en sí no va ser res de l'altre món, però es tractaba de donar espectacle, i d'això els americans en saben molt, i en un entrenament a un molt baix ritme però amb jugades espectaculars per moments, els jugadors dels Lakers vanaconseguir fer les delícies dels seguidors que omplien el Palau. Els jugadors van entrar a la pista en un marc immillorable, el públic estava disposat a donar-ho tot perquè en Pau Gasol, el jugador més aclamat al saltar a la pista, i els seus companys se sentissin com a casa. La única nota negativa de l'entrenament es va veure abans de començar els exercicis, i és que l'estrella dels Lakers, l'aler Kobe Bryant, no es va vestir de curt per culpa d'unes molèsties al genoll que arrossega ja des de la temporada passada. Això. però, no va evitar que fos aclamat per tot el públic, amb els quals va mostrar una sintonia única, i és que en Kobe en sap molt de quedar bé.
Un cop fetes les presentacions, Phil Jackson, l'històric entrenador de la NBA que compta amb 11 anells de campió com entrenador al seu palmarès (sis d'ells amb el mític Michael Jordan sota la seva tutela), va agafar les regnes de l'equip i els va posar a córrer amb exercicis senzills que no van impedir que el públic quedés meravellat amb la facilitat dels jugadors americans de dur a terme les jugades que els indicava el seu míster des de la banda. Després d'un parell d'exercicis de passes i entrades, l'entrenament va pujar de to, i es van poder veure exercicis de 2x1, 3x2, 4x3 i 5x5. Va ser en aquests exercicis on els espectadors van gaudir més, aplaudint, sobretot, totes i cada una de les canastes anotades per l'ídol local, l'exbarcelonista Pau Gasol, qui al final de l'entrenament va expressar el seu desig de retirar-se, sempre que la forma física li permeti, al F. C. Barcelona. L'entrenament no va ser gaire extens, i els jugadors el van poder realitzar a mig gas, sempre sota l'atenta mirada de Phil Jackson i els seus assistents.
Amb l'entrenament ja copmletat, van ser els jugadors del Regal Barça els qui van sortir a la pista del Palau, coincidint amb els jugadors californians. Aquest moment va servir perquè vells amics es retrobéssin. Pau Gasol va aprofitar per saludar el seu vell amic Juan Carlos Navarro, l'estrella blaugrana que va coincidir amb el noi de Sant Boi durant la seva curta aventura a la NBA a la franquícia dels Memphis Grizzlies, on va estar a punt d'aconseguir el rècord de triples anotats per un rookie. L'entrada dels jugadors blaugranes també va servir perquè tots i cada un dels jugadors saludessin les estrelles dels Lakers, no només en Pau Gasol, sinó també els Bryant, Fisher, Odom o Artest. Un altre dels jugadors destacats va ser Ricky Rubio, un dels blaugranes més solicitats pels amreicans, i és que la qualitat d'aquest jove del Masnou, ja ha trespassat les fronteres americanes, i ha cridat l'atenció de nombroses franquícies de la NBA (cal recordar que els Timberwolves de Minnesota en tenen els seus drets a la lliga americana). Fins i tot Phil Jackson va dirigir unes paraules al jove jugador, i en va destacar la seva qualitat tot i la seva joventut (només 20 anys). Rubio també va ser protagonista involuntari quan un nen, en un exercici per als més petits, li va fer un túnel per driblar-se'l, que va despertar els crits d'admiració dels aficionats del Palau.
L'entrenament es va acabar a les 18:30, i els jugadors van abandonar la pista entre els aplaudiments dels espectadors que encara quedaven al camp. Ara només queda esperar al partit que es disputarà el dijous a les 20:30, amb les entrades esgotades des d'abans que comencés l'estiu. El resultat, una incògnita, cal recordar que el Barça ja ha començat la temporada mentre que els Lakers es troben en plena pre-temporada, i a més, em de tenir en compte un precedent disputat fa dos anys, quan el Regal Barça va anar a Los Angeles per disputar un torneig amb els mateixos Lakers i amb els Clippers, també de Los Angeles. El resultat d'aquell partit va ser de 108-104 pels angelins, amb una brillantíssima actuació de l'escorta català Joan Carles Navarro, que va aconseguir una anotació de 34 punts.
dilluns, 4 d’octubre del 2010
29-S tacat pel vandalisme
29 de setembre del 2010, els sindicats no pensaven en res més que no fos un gran seguiment de la vaga, que es fes notar arreu de l'estat, paralitzant tots els serveis públics i part dels serveis privats que decidissin seguir també la vaga. Però la realitat va ser una altra, va haver-hi molta gent que va decidir fer vida normal, anant a treballar per portar un sou a casa (cal recordar que les empreses descomptaven un 30% del salari a aquells empleats que seguissin la vaga), però quina va ser la seva sorpresa quan es van trobar amb piquets que els impedien circular per la ciutat, piquets que els impedien viatjar amb transport públic, piquets que recriminaven als comerciants que obrissin els seus negocis, amb insults i paraules pujades de to, i fins i tot amb piquets que per estalviar-se d'anar als comerços a mantenir paraules pujades de to amb els comerciants, van decidir segellar els panys d'alguns negocis amb cilicona. Doncs bé, per molt fort que pugui semblar això, al final no va ser res comparat amb la que van montar un grup d'okupes al centre de la ciutat. Aquests joves d'un grup anti-sistema, portaven ocupant des de ja feia un temps l'antic edifici de Banesto, i els mossos d'esquadra van rebre l'ordre per a poder desallotjar-los el mateix dia 29.
Les forces de seguretat van estar esperant tot el matí a una ordre que no arribava dels jutjats, per poder fer fora de l'edifici els okupes que hi portaven uns dies vivint. La ordre judicial, finalment, va arribar després que alguns okupes decidicin prendre's la justícia per la seva mà, i van incendiar un cotxe de la guàrdia urbana. Aquest acte vandàlic va propiciar que el jutge donés l'ordre de desallotjar l'edifici ocupat, i es va donar inici d'aquesta manera a un enfrontament obert entre les forces de seguretat i els joves anti-sistema, que copmtaven amb l'ajuda d'alguns joves de la resta d'Europa.
L'enfrontament es va anar traslladant a altres punts de Barcelona, i es va acabar saldant amb uns 40 detinguts per vandalisme, desordre públic, i enfrontaments contra l'autoritat, i amb desenes de contenidors cremats arreu de Barcelona i cotxes cremats tant al centre (el de la guàrdia urbana), com en el barri de gràcia, on també es van registrar més de tres incendis de vehicles particulars.
Així doncs, el que havia de ser un dia de vaga normal, amb l'intent per part dels sindicats d'aturar el país, va acabar derivant en un seguit de desperfectes públics que es van saldar amb numersosos incendis i detinguts.
Les forces de seguretat van estar esperant tot el matí a una ordre que no arribava dels jutjats, per poder fer fora de l'edifici els okupes que hi portaven uns dies vivint. La ordre judicial, finalment, va arribar després que alguns okupes decidicin prendre's la justícia per la seva mà, i van incendiar un cotxe de la guàrdia urbana. Aquest acte vandàlic va propiciar que el jutge donés l'ordre de desallotjar l'edifici ocupat, i es va donar inici d'aquesta manera a un enfrontament obert entre les forces de seguretat i els joves anti-sistema, que copmtaven amb l'ajuda d'alguns joves de la resta d'Europa.
L'enfrontament es va anar traslladant a altres punts de Barcelona, i es va acabar saldant amb uns 40 detinguts per vandalisme, desordre públic, i enfrontaments contra l'autoritat, i amb desenes de contenidors cremats arreu de Barcelona i cotxes cremats tant al centre (el de la guàrdia urbana), com en el barri de gràcia, on també es van registrar més de tres incendis de vehicles particulars.
Així doncs, el que havia de ser un dia de vaga normal, amb l'intent per part dels sindicats d'aturar el país, va acabar derivant en un seguit de desperfectes públics que es van saldar amb numersosos incendis i detinguts.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)