Aquest diumenge el Madrid ha deixat passar el primer tren de la lliga. S’ha deixat 3 punts d’or al camp d’Osasuna amb la derrota per 1 a 0, i ha vist com el Barça, el meravellós Barça, ja s’ha escapat a 7 punts (distància que mai cap rival ha aconseguit salvar per emportar-se el títol nacional). Però realment el Madrid està mort?
Es fa difícil creure que un equip com el Madrid pugui dir, a la 21a jornada, que la lliga està dada i beneïda. És impensable que jugadors com Casillas, CR7, Sergio Ramos o el nouvingut Adebayor tirin la lliga amb més de 51 punts encara per jugar-se. I realment, els jugadors no ho pensen, o com a mínim no ho diuen públicament. També és poc probable que un entrenador egocèntric com ell sol com és Mourinho admeti davant la premsa que el seu equip, el que segons ell és el seu gran projecte, regali la lliga amb tan sols 21 partits jugats. I la veritat, és que no ho fa. Defensa a capa i espasa el seu equip i encara creu en les seves possibilitats. Tot i això, el tècnic portuguès ja es va curar en salut a l’inici de temporada, al dir que si no és guanyava res el primer any no passava res ja que el seu era un projecte “a llarg termini”. No tan llarg si es tenen en compte els últims rumors sortits a la premsa esportiva. Però la veritat és que no són els jugadors, ni els tècnics, ni tan sols els directius com Valdano, repudiat per Mourinho, els qui afirmen que el Barça ja té la lliga al sarró.
Que el Barça ja ha guanyat la lliga no ho diuen els jugadors blaugranes, no ho diu Pep Guardiola, no ho diuen els seguidors culés i ni tan sols ho diuen els mitjans més barcelonistes. Els únics que donen ja la lliga al Barça són els encarregats de la premsa madrilenya. Els mateixos Tomás Roncero, Alfredo Relaño i Eduardo Inda que temporada rere temporada comencen l’any dient que aquest sí és l’any del Madrid, són els que ara estan fent una campanya per fer creure als aficionats del futbol que el Barça ja és campió de lliga. Però per què? Doncs molt fàcil, la típica excusa del pessimista. Dir que no, perquè si surt que si és molt millor i si surt que no dius que ja ho sabies. Això mateix és el que estan fent des de la premsa de Madrid. Ara diuen que el Madrid ja no té res a fer a la lliga, primer per fer-se les víctimes, i després, perquè si sona la campana i remunten els 7 punts al Barça o simplement s’hi apropen, a part de què s’ho tornaran a creure, podran dir que ningú confiava en ells i que tothom els donava per morts, però que la “casta” madrilenya és insuperable, quan en realitat són ells mateixos els que s’estan donant per morts abans d’hora. I finalment, perquè si realment es compleixen els pronòstics i el Barça alça el títol de lliga a final de temporada, sempre podran dir que ells ja ho havien avisat a la jornada 21.
Així que ja n’hi ha prou. No volem sentir a parlar des de Madrid que la lliga està perduda. La veritat és que fa molta mandra escoltar aquests comentaris ara per després, si les coses canvien, es comenci amb una nova propaganda de fúria madridista. I encara fa més mandra la possibilitat de poder arribar a escoltar en boca dels Roncero, Relaño i Inda que la majoria els donava per morts (quan en realitat són ells que es suïciden abans d’hora) i al final s’han pogut aixecar. Aquí ningú dóna el Madrid per mort, o almenys no en veu alta.
dilluns, 31 de gener del 2011
diumenge, 23 de gener del 2011
Bilingüismo si, bilingüisme no
Durant les últimes setmanes s’ha convertit en tema de debat la introducció de traductors al Senat espanyol. La qüestió és que a la cambra alta s’han instal•lat traductors de les diferents llengües cooficials del territori espanyol, català, basc i gallec. La decisió es va prendre ja que els components dels senat (cambra on es representen les diferents comunitats autònomes), consideraven que si havien de representar la seva comunitat autònoma, ho havien de poder fer en el seu idioma.
La decisió, però, ha aixecat molta polseguera. Per un banda, es critica la despesa de més de 12.000 € que suposa la introducció de traductors al Senat. Des del Partit Popular s’utilitza la crisi econòmica que està patint el país, per defensar que al Senat només s’hauria de parlar en castellà. Sí, és cert, probablement és una despesa innecessària en una època com aquesta, però per altra banda, no s’estan creant llocs de treball? Pocs, cert, però llocs de treball, que és el que necessita la societat avui en dia.
Però el veritable problema que hi veuen els populars no és la despesa, tot i ser la seva principal arma d’atac. El que els fa por a l’oposició és que després de la introducció de llengües com el català o el basc al Senat, hi hagi un altre pas, i després un altre. Em refereixo a què el que els fa por al PP, és que la decisió d’introduir llengües de territoris nacionalistes a la cambra alta s’acabi convertint en un tracte de favor cap aquests territoris, i que tot pugui acabar recalant en una possible independència.
Prova d’això n’és la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, que tot i refusar el bilingüisme amb els ulls tapats, defensant la postura del seu partit polític, no s’aplica la seva postura a ella mateixa. Després de criticar la inclusió del català al Senat, va parlar al Parlament català en castellà. Què vol dir això? Nosaltres no podem parlar català a les espanyes per representar-nos, però ella pot dirigir-se als parlamentaris catalans en castellà? No dic que no es pugui dirigir als polítics catalans en castellà, és clar que ho pot fer, però si és evident que no hi ha d’haver tractes de favor per a ningú, tampoc n’hi ha d’haver de menyspreu. O tots blanc o tots negre, el que no pot ser és que ells aquí facin el que vulguin i nosaltres allà ens haguem de regir per unes normes diferents.
I EL QUE ENS ESPERA
Després d’aquest episodi no van tardar en aparèixer les primeres opinions, tant de polítics com de personalitats que ja no ho són. D’aquestes, la “més destacada”, va ser la de l’expresident central José María Aznar, que davant dels micròfons va demanar al candidat popular, Mariano Rajoy, que quan guanyi les eleccions (donant per segura la seva victòria) suprimeixi els estats d’autonomia per tornar (això no ho va dir ell) a l’Espanya una grande y libre. Als catalans només ens faltava això després de la destrossa de l’estatut.
La decisió, però, ha aixecat molta polseguera. Per un banda, es critica la despesa de més de 12.000 € que suposa la introducció de traductors al Senat. Des del Partit Popular s’utilitza la crisi econòmica que està patint el país, per defensar que al Senat només s’hauria de parlar en castellà. Sí, és cert, probablement és una despesa innecessària en una època com aquesta, però per altra banda, no s’estan creant llocs de treball? Pocs, cert, però llocs de treball, que és el que necessita la societat avui en dia.
Però el veritable problema que hi veuen els populars no és la despesa, tot i ser la seva principal arma d’atac. El que els fa por a l’oposició és que després de la introducció de llengües com el català o el basc al Senat, hi hagi un altre pas, i després un altre. Em refereixo a què el que els fa por al PP, és que la decisió d’introduir llengües de territoris nacionalistes a la cambra alta s’acabi convertint en un tracte de favor cap aquests territoris, i que tot pugui acabar recalant en una possible independència.
Prova d’això n’és la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, que tot i refusar el bilingüisme amb els ulls tapats, defensant la postura del seu partit polític, no s’aplica la seva postura a ella mateixa. Després de criticar la inclusió del català al Senat, va parlar al Parlament català en castellà. Què vol dir això? Nosaltres no podem parlar català a les espanyes per representar-nos, però ella pot dirigir-se als parlamentaris catalans en castellà? No dic que no es pugui dirigir als polítics catalans en castellà, és clar que ho pot fer, però si és evident que no hi ha d’haver tractes de favor per a ningú, tampoc n’hi ha d’haver de menyspreu. O tots blanc o tots negre, el que no pot ser és que ells aquí facin el que vulguin i nosaltres allà ens haguem de regir per unes normes diferents.
I EL QUE ENS ESPERA
Després d’aquest episodi no van tardar en aparèixer les primeres opinions, tant de polítics com de personalitats que ja no ho són. D’aquestes, la “més destacada”, va ser la de l’expresident central José María Aznar, que davant dels micròfons va demanar al candidat popular, Mariano Rajoy, que quan guanyi les eleccions (donant per segura la seva victòria) suprimeixi els estats d’autonomia per tornar (això no ho va dir ell) a l’Espanya una grande y libre. Als catalans només ens faltava això després de la destrossa de l’estatut.
dijous, 20 de gener del 2011
Universitat Autònoma de Barcelona
Pepe Rodríguez: “La funció del periodisme d’investigació és fer aflorar allò que algú intenta amagar”
Quatre experts del periodisme d’investigació ofereixen una xerrada als estudiants de periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació
Pepe Rodríguez ha destacat com una de les principals funcions del periodisme d’investigació el “fer aflorar allò que algú intenta amagar”, en la xerrada que ha ofert als alumnes de periodisme de la UAB. En la xerrada també han participat Jaume Reixach, Antonio Baquero i Elisenda Millerna.
En la xerrada que han portat a terme els quatre experts del món de la investigació, s’han tractat diversos temes relacionats amb el periodisme. Jaume Reixach, director i editor del diari El triangle, i Pepe Rodríguez, professor de l’assignatura periodisme d’investigació a l’Autònoma, han coincidit a l’hora de confirmar el periodisme d’investigació com una eina necessària per al bon periodisme, no com un gènere periodístic. El director del diari El triangle ha anat més enllà, i ha afirmat que “la clau del periodisme és el per què”, ja que el considera necessari per poder explicar una societat “plena de corrupció i desigualtats socials”. El professor de l’Autònoma Pepe Rodríguez ha centrat les seves participacions en la xerrada en els aspectes més tècnics del periodisme d’investigació. Ha avisat als alumnes que quanta més informació es tingui, més bon investigador es podrà ser, i ha destacat la importància de saber “entendre i sintetitzar” la informació i les proves recollides. Per la seva banda, Antonio Baquero ha coincidit amb el professor interí a l’hora de destacar la importància de les fonts d’informació. Afirmació a la que s’hi ha afegit la treballadora de l’empresa d’investigadors privats Método 3, Elisenda Millerna, avisant de la importància de comptar amb “col•laboradors experts en diferents àmbits”, o si més no, “comptar amb una bona agenda de contactes”.
Jaume Reixach ha volgut parlar del paper que té el poder per influir en el periodisme. Segons l’editor de El triangle, “el poder té por al periodisme” i és per això que ell considera que el poder vol que els periodistes “expliquin allò que el poder vol que se sàpiga”. En les seves intervencions, el senyor Reixach també ha volgut remarcar que “qui paga mana”, fent referència als propietaris dels grans mitjans de comunicació, qui segons ell “exigeixen una línia informativa a seguir”. Elisenda Millerna, per la seva banda, ha conclòs la seva curta intervenció recordant als alumnes que els límits del periodisme es troben en la ètica del mateix periodista. I Antonio Baquero ha volgut afegir que el periodisme desenvolupat a Espanya és més bé un “periodisme de filtració”, no pas un periodisme d’investigació.
Durant la xerrada, també hi ha hagut temps per parlar d’experiències personals. Jaume Reixach ha desvetllat dues històries personals en les que es va veure obligat a abandonar una investigació per culpa de les pressions del poder. Una d’aquestes dues històries és la que va protagonitzar durant la seva època de reporter del diari Correu Català. Segons ha explicat el mateix Reixach, va haver de deixar de banda una investigació sobre la implantació de la central nuclear al poble d’Ascó, ja que Jordi Pujol, màxim accionista del diari, ho era també de l’empresa FECSA, l’encarregada d’instal•lar la central nuclear. El senyor Reixach també ha explicat als alumnes que vint anys enrere, en una altra xerrada a la universitat, va oferir feina a aquells estudiants que hi estiguessin interessats. D’aquesta manera, va formar una primera redacció del diari amb l’ajuda dels estudiants de periodisme de la UAB. Per la seva banda, Antonio Baquero, després de recomanar als estudiants que s’especialitzin en un tema concret, ha explicat una de les seves últimes investigacions. Aquesta investigació, evidencia que els immigrants il•legals a Catalunya no només s’estan reduint, sinó que a més a més, n’hi ha que prefereixen tornar a casa.
En un altre aspecte, Pepe Rodríguez ha volgut destacar també que en les investigacions lo important no és tant aconseguir bones respostes, sinó fer bones preguntes. I ha advertit els alumnes que en el periodisme d’investigació s’ha d’anar més enllà, i afirma que és això el que ho fa una feina “difícil”. Tot i això, assegura que la dificultat és també el causant “del plaer” assolit un cop s’acaba una investigació. Durant l’acte, també hi ha hagut espai per a les preguntes dels alumnes. Els estudiants de periodisme han volgut aprofundir, amb les seves qüestions, en temes com el de Wikileaks o el paper de programes com Sálvame en la societat actual.
S’ha volgut aprofitar l’acte, també, per portar a terme l’entrega de premis de l’assignatura de Pepe Rodríguez, periodisme d’investigació. Les guardonades del darrer curs pel treball “Amposta, el pacte no escrit”, han pujat a l’escenari per rebre el guardó de mans de l’Elisenda Millerna. Una de les guanyadores, Elena Domingo, ha volgut dirigir unes paraules als estudiants, i amb una rotunditat contundent ha afirmat que “investigar no és fàcil”, tot i que els ha animat a intentar-ho.
Pepe Rodríguez: “La funció del periodisme d’investigació és fer aflorar allò que algú intenta amagar”
Quatre experts del periodisme d’investigació ofereixen una xerrada als estudiants de periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació
Pepe Rodríguez ha destacat com una de les principals funcions del periodisme d’investigació el “fer aflorar allò que algú intenta amagar”, en la xerrada que ha ofert als alumnes de periodisme de la UAB. En la xerrada també han participat Jaume Reixach, Antonio Baquero i Elisenda Millerna.
En la xerrada que han portat a terme els quatre experts del món de la investigació, s’han tractat diversos temes relacionats amb el periodisme. Jaume Reixach, director i editor del diari El triangle, i Pepe Rodríguez, professor de l’assignatura periodisme d’investigació a l’Autònoma, han coincidit a l’hora de confirmar el periodisme d’investigació com una eina necessària per al bon periodisme, no com un gènere periodístic. El director del diari El triangle ha anat més enllà, i ha afirmat que “la clau del periodisme és el per què”, ja que el considera necessari per poder explicar una societat “plena de corrupció i desigualtats socials”. El professor de l’Autònoma Pepe Rodríguez ha centrat les seves participacions en la xerrada en els aspectes més tècnics del periodisme d’investigació. Ha avisat als alumnes que quanta més informació es tingui, més bon investigador es podrà ser, i ha destacat la importància de saber “entendre i sintetitzar” la informació i les proves recollides. Per la seva banda, Antonio Baquero ha coincidit amb el professor interí a l’hora de destacar la importància de les fonts d’informació. Afirmació a la que s’hi ha afegit la treballadora de l’empresa d’investigadors privats Método 3, Elisenda Millerna, avisant de la importància de comptar amb “col•laboradors experts en diferents àmbits”, o si més no, “comptar amb una bona agenda de contactes”.
Jaume Reixach ha volgut parlar del paper que té el poder per influir en el periodisme. Segons l’editor de El triangle, “el poder té por al periodisme” i és per això que ell considera que el poder vol que els periodistes “expliquin allò que el poder vol que se sàpiga”. En les seves intervencions, el senyor Reixach també ha volgut remarcar que “qui paga mana”, fent referència als propietaris dels grans mitjans de comunicació, qui segons ell “exigeixen una línia informativa a seguir”. Elisenda Millerna, per la seva banda, ha conclòs la seva curta intervenció recordant als alumnes que els límits del periodisme es troben en la ètica del mateix periodista. I Antonio Baquero ha volgut afegir que el periodisme desenvolupat a Espanya és més bé un “periodisme de filtració”, no pas un periodisme d’investigació.
Durant la xerrada, també hi ha hagut temps per parlar d’experiències personals. Jaume Reixach ha desvetllat dues històries personals en les que es va veure obligat a abandonar una investigació per culpa de les pressions del poder. Una d’aquestes dues històries és la que va protagonitzar durant la seva època de reporter del diari Correu Català. Segons ha explicat el mateix Reixach, va haver de deixar de banda una investigació sobre la implantació de la central nuclear al poble d’Ascó, ja que Jordi Pujol, màxim accionista del diari, ho era també de l’empresa FECSA, l’encarregada d’instal•lar la central nuclear. El senyor Reixach també ha explicat als alumnes que vint anys enrere, en una altra xerrada a la universitat, va oferir feina a aquells estudiants que hi estiguessin interessats. D’aquesta manera, va formar una primera redacció del diari amb l’ajuda dels estudiants de periodisme de la UAB. Per la seva banda, Antonio Baquero, després de recomanar als estudiants que s’especialitzin en un tema concret, ha explicat una de les seves últimes investigacions. Aquesta investigació, evidencia que els immigrants il•legals a Catalunya no només s’estan reduint, sinó que a més a més, n’hi ha que prefereixen tornar a casa.
En un altre aspecte, Pepe Rodríguez ha volgut destacar també que en les investigacions lo important no és tant aconseguir bones respostes, sinó fer bones preguntes. I ha advertit els alumnes que en el periodisme d’investigació s’ha d’anar més enllà, i afirma que és això el que ho fa una feina “difícil”. Tot i això, assegura que la dificultat és també el causant “del plaer” assolit un cop s’acaba una investigació. Durant l’acte, també hi ha hagut espai per a les preguntes dels alumnes. Els estudiants de periodisme han volgut aprofundir, amb les seves qüestions, en temes com el de Wikileaks o el paper de programes com Sálvame en la societat actual.
S’ha volgut aprofitar l’acte, també, per portar a terme l’entrega de premis de l’assignatura de Pepe Rodríguez, periodisme d’investigació. Les guardonades del darrer curs pel treball “Amposta, el pacte no escrit”, han pujat a l’escenari per rebre el guardó de mans de l’Elisenda Millerna. Una de les guanyadores, Elena Domingo, ha volgut dirigir unes paraules als estudiants, i amb una rotunditat contundent ha afirmat que “investigar no és fàcil”, tot i que els ha animat a intentar-ho.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)