Des de Madrid s’intenta donar una imatge del barcelonisme que no és real. La caverna mediàtica ha titllat el Barça de tramposos (només cal recordar el famós villarato), ha infravalorat les estrelles de l’equip (estúpides enquestes on s’afirmava que Robben o el Kun Agüero eren més bons que Messi), i moltes coses més. Però ara s’han passat de la ratlla. Des d’alguns mitjans de Madrid ja ens intenten fer creure que aquí els barcelonistes que sentim els colors ja ens pensem campions de lliga. I els he de dir, des de la meva humil posició, que això en cap moment està sent així.
Que en un informatiu que es veu arreu d’Espanya ens intentin fer creure que aquí a Barcelona ens sentim campions pel simple fet d’haver guanyat a València és passar-se de la ratlla. I ho és encara més quan et bases en unes imatges en les que els jugadors blaugranes celebren el gol de Messi per arribar a aquesta estúpida conclusió. Si els jugadors de l’equip català van celebrar eufòricament la victòria a València, no va ser perquè se sentissin campions, ho van fer perquè el partit havia estat molt tens i Mestalla és un dels camps on mai havia guanyat l’equip del Pep. A més a més, a can Barça un no es pot sentir campió fins que el títol no està al sac i ben lligat, perquè si d’alguna cosa en som culpables els barcelonistes és de ser pessimistes de mena. És veritat que amb el Pep a la banqueta la dinàmica està canviant mica en mica, però qui pot assegurar que la temporada passada no estava nerviós abans que comencés el partit entre el Barça i el Valladolid al Camp Nou, que servia de decidir el campió de lliga (el Madrid jugava a Màlaga)? Qui pot assegurar que aquesta temporada no estava una mica, ja no dic estar cagat de por, però una mica espantat per la visita de Mourinho al Camp Nou amb la ratxa de victòries que portava? I és cert que després sobre el terreny de joc els esdeveniments han mostrat tot el contrari, el Barça va guanyar la anterior lliga després de guanyar 4-0 el Valladolid i que el Madrid empatés 1-1 amb els andalusos, i enguany el resultat del Camp Nou contra els blancs va ser un esplèndid 5-0, però els barcelonistes sempre hem estat pessimistes.
Així que demanaria als mitjans que no intentessin fer creure als telespectadors coses que no són. Perquè ja sabem tots que el sensacionalisme ven molt més que la simple informació, per això la gent mira els esports de Cuatro, on un dels presentadors és capaç d’humiliar un pobre rodamón alemany a la prèvia de la final de la UEFA, en comptes de seguir els esports de TVE, una mica més avorrits, però més informatius. Contra el que prefereix mirar la gent no s’hi pot lluitar, però si que hauríem de fer un esforç per aprendre a separar el que és informació del que se’ns ven com carnassa per donar-li una mica de morbo a la lliga. A aquest pas, d’aquí uns anys la Belén Esteban presentarà el seu propi informatiu de notícies.
Quan un mitjà està més pendent de buscar possibles ajudes arbitrals al millor equip del món, el FC Barcelona, no ho dic jo, ho diu la IFFHS; (1r està uel Inter, però per joc i sense Benquerença, s'ha vist que ens els mengem) que t'aplaudir el seu joc, mai vist en la història del futbol... em sembla molt trist. Amb el seu equip, el Real Madrid, fan el mateix... parlen d'àrbitres per no parlar del joc... però en el seu cas, és que el joc és deplorable, i en el cas del Barça és el gust pel bon futbol.
ResponEliminaQueda clar que els mitjans responen a uns interessos molt marcats, i que volen que el Barça sigui mal vist, que la gent pensi que els ajuden sempre. Em sembla a mí, que a un equip que mai no li piten penals (un o dos aquest any), sent el que més trepitja les àrees, i que té ocasions per fer 7 gols a cada partit, no se'l pot acusar d'està afavorit, perquè un equip que té el 70 % de la pilota NO NECESSITA ARBITRES!
Al Madrid, si ens posessim a mirar, potser sí que els necessitaria... i què és això de pressionar a àrbitres i a entrenadors? No poden multar a qui ho fa? Parlo de Mou, si, però també de Inda, Roncerdo i demés cavernaris... enfi, la premsa està en part força corrumputa amb pseudoprofessionals.
Què podem fer-hi? Ben senzill, ensenyar a la gent les exquisiteses del nostre joc, les ocasions que creem.. són els mateixos que aplaudeixen el joc d'Espanya. Al final, borrant jugadors, dient algunes bejenades i cridant més que els altres, acaben perdent la raó dels arguments, i perden credibilitat. El món, s'acaba adonant de qui es mereix què.
Que al Madrid el xiulin allà on va, no és casualitat. Que al Barça l'aplaudeixin, tampoc ho és. La impotència de no poder arribar al nivell dels culés, els fa optar per tàctiques rastreres que al final, no acaben servint de res.
Una cosa és voler tenir audiència, l'altra és oferir al públic informació irreal i totalment allunyada de la realitat.