Pla Bolonya? I això què és?

El passat curs es va aprovar un nou pla d’estudis que afecta als estudiants de tota la comunitat europea, el reconegut Pla Bolonya. Centre de grans crítiques i causa de mobilitzacions i manifestacions aquí i també a altres llocs, aquest nou pla estudiantil ha despertat moltes controvèrsies, masses sabent que es tracta del nostre futur (sí, m’hi incloc perquè l’estic patint en primera persona), dels nostres estudis.

Com a pla d’estudis, és a dir, la idea en sí, és molt bona. Està bé que es vulguin unificar els criteris d’avaluació entre els diferents països i que s’igualin les titulacions entre els diferents territoris de la unió (és a dir, que sigui el mateix un grau a Espanya que a la Gran Bretanya), cosa que no passava amb l’antic pla. Ara bé, tot i ser una molt bona idea, no es pot portar a terme si no gaudim dels mitjans necessaris per portar-lo a terme amb totes les seves qualitats.
Ara em centraré més en les canvis “interns” del Pla Bolonya, deixant de banda la “lliure circulació” d’estudiants.

Primer de tot, ens hem de remuntar a la selectivitat. Les temudes PAU, proves necessàries per accedir a la universitat, l’excusa perfecte per fer mantenir en estat d’alerta els estudiants de batxillerat. Però malauradament, les PAU ja han perdut aquest, si m’ho deixeu dir, encant. Aquest darrer curs, els estudiants que hem fet la selectivitat ens hem trobat amb una sèrie de canvis. Primer de tot, la prova ha quedat dividida en dues parts, una d’obligatòria i una altra que en principi no ho és, però que la necessites si realment vols estudiar la carrera que més t’agrada. Un altre dels canvis és que les assignatures tenen un valor diferent depenent de la carrera que vols cursar, fet que ha desembocat en nombrosos problemes ja que, per exemple, per estudiar empresa, se li dóna més valor a l’assignatura de biologia que no pas a la d’organització d’empresa. Bastant trist. Però potser el canvi que ha fet enfadar més els estudiants de batxillerat, per tant els que han hagut de fer la selectivitat, és que si abans les places universitàries atorgades als estudiants provinents del grau superior estaven limitades, enguany aquests alumnes, que per unes raons o altres van decidir no fer el batxillerat, han disposat de totes les places que han necessitat. Això ha propiciat una disminució de places universitàries per als alumnes de batxillerat. Aquest fet ha provocat moltes crítiques, sobretot dels estudiants que s’han quedat sense plaça per cursar la carrera que volien. Els damnificats consideren injust aquest augment desmesurat de places per als estudiants de greu superior, ja que creuen que la dificultat d’haver superat el batxillerat, es mereix més reconeixement (traduït en nombre de places). Però això és només un dels petits problemes creats pel controvertit Pla Bolonya.

Un cop a dins de la universitat, però, els problemes no desapareixen. I és que el pas de llicenciatura a grau a enganxat a tots els professors per sorpresa. Els equips docents es van trobar el passat estiu amb un nou pla d’estudis, i amb la necessitat de canviar els sistemes d’avaluació. Però ho han aconseguit? Han pogut canviar els sistemes d’avaluació a temps? I sobretot, els canvis que han realitzat són positius, o donen menys oportunitats als alumnes? Està clar que parlaré, en tot moment, des de la perspectiva d’alumne, donat que sóc estudiant de primer curs, i tots els canvis del Pla Bolonya m’estan afectant directament. Doncs bé, des del meu punt de vista, puc dir que no, no han aconseguit trobar una solució consensuada tots els professors a l’hora d’avaluar els alumnes. Per començar, al primer semestre els estudiants del meu curs hem fet cinc assignatures, i quina sorpresa ens emportem tots quan els criteris d’avaluació seguits pels diferents professors de les assignatures són diferents depenent de l’assignatura. Que si fem avaluació continuada, que si fem mixa amb totes les notes, que si fem mixa, però només si ho aproves tot (treballs i exàmens) per separat, que si diem una cosa però potser després ho canviem a la junta. Això no pot ser. Els alumnes necessitem conèixer el procés d’avaluació que ens afecta. És cert que hauríem de deixar de pensar en com ens avaluaran i centrar-nos a estudiar, però és difícil estudiar a consciència si ni els professors es posen d’acord entre ells. I amb això no dic que els professor ho facin malament. La culpa no és dels docents, la culpa de tot això és del nou pla d’estudis. I és que no pots pretendre imposar un nou pla estudiantil amb tant poc temps, després de tants i tants anys amb un sistema que ja estava inculcat i que tothom coneixia. I no ho pots fer, perquè si no passa el que ha passat, que els professors es troben amb unes noves normes, no es posen d’acord entre ells, i això afecta directament els alumnes, que veuen que en el que una assignatura val, en una altra potser no és suficient.

Així doncs, el que hauríem de demanar, alumnes i professors, és que primer es posessin d’acord els de dalt. I un cop aconseguit això, s’anés introduint el nou sistema a poc a poc. No podem pretendre realitzar tots aquests canvis de cop, ja que després passa el que passa.