Les seccions del Barça se'n van de copes

Aquestes dues darreres setmanes han estat dies de glòria per les seccions del Barça. Diumenge passat la secció de futbol sala es va proclamar campió de la Copa d’Espanya, i avui, set dies més tard, ha estat el Barça de bàsquet el que ha aconseguit alçar la Copa del Rei enfront el Reial Madrid.

Diumenge passat el Barça Alusport va aconseguir imposar-se a El Pozo Murcia per 3 a 2 en la final de la Copa d’Espanya. Els homes de Marc Carmona, amb un Wilde estel•lar, van aconseguir doblegar l’equip murcià gràcies a una primera part molt bona. Els catalans, que en quarts de final havien eliminat el Maó, actual segon classificat de la lliga per darrere del Barça, per un contundent 6 a 0, i en semifinals s’havien desfet del Caja Segòvia, equip amfitrió, a la tanda de penals, es van plantar a la seva primera final després d’haver-se convertit en secció oficial. Els homes de Marc Carmona van aconseguir sobreposar-se a un dels equips històrics del futbol sala, i amb una primera part i meitat de la segona magnífiques, van assolir un clar avantatge (3-0). Amb aquest resultat advers, el Murcia es va veure obligat a jugar gran part de la segona meitat amb porter jugador, amb el risc que això comporta, ja que no tenien un porter fix que protegís la porteria dels xuts llunyans. Amb aquesta mínima superioritat, els murcians van aconseguir reduir la diferència fins al punt d’aconseguir un 3 a 2. El partit, però, ja estava vista per sentència, i el cronòmetre no va donar lloc a la sorpresa. D’aquesta manera, doncs, el Barça Alusport va aconseguir alçar el seu primer títol professional, gràcies als gols de Wilde (2) i Chico. I per si no fos poc, aquest mateix cap de setmana, els homes de Marc Carmona han ofert el títol de campions als aficionats blaugranes amb una victòria davant el cuer de la lliga per un més que contundent 10 a 0.

I si diumenge passat el futbol sala va alçar el seu primer títol, aquest diumenge, el Regal Barça, secció de bàsquet, ha aconseguit emportar-se la seva 22a Copa del Rei (60-68). Els homes de Xavi Pascual han ofert un joc molt efectiu, potser no tan brillant com el mostrat a semifinals davant el Caja Laboral, però suficient per imposar-se a un batallador Reial Madrid. Sorprenentment, l’MVP de la final no ha estat Juan Carles Navarro, la gran estrella del Barça, sinó que ha estat Alan Anderson, jugador americà que va arribar amb la temporada començada, qui s’ha endut el premi com a millor jugador de la final després d’anotar 19 punts i mostrar un gran nivell de joc. Cal dir, però, que la victòria del Regal Barça no ha estat tan plàcida com en els anteriors enfrontaments amb el Madrid, on els blaugranes havien guanyat de 34 punts de diferència a la Supercopa d’Espanya, i de més de 20 al partit de fase regular de la lliga ACB. Podríem dir, fins i tot, que el Madrid ha aconseguit tenir contra les cordes als catalans durant alguns minuts del partit, en gran part gràcies a una defensa intensa de Prigioni sobre Navarro, que tot i els 28 punts que va aconseguir en el duel de semifinals contra el Baskonia, no ha pogut seguir desenvolupant el seu gran nivell de joc. Tot i ser un partit més ajustat, els jugadors de Xavi Pascual han aconseguit mantenir-se al davant del marcador gràcies a les actuacions del ja comentat Alan Anderson i també del català Víctor Sada, que s’està destacant com un gran jugador de finals (recordar la seva gran actuació a la passada final de l’Eurolliga contra l’Olimpiacos). Finalment, doncs, els blaugranes han guanyat el match amb resultat final de 60 a 68. M’agradaria fer una menció especial al detall que ha tingut el capità Roger Grimau, que ha volgut cedir l’honor d’alçar el trofeu al lesionat Gianluca Basile, que aquesta temporada no està podent gaudir de minuts per culpa de les lesions.

Aquestes dues victòries han començat a dibuixar una nova vida de les seccions del Barça. El futbol sala aconseguint el seu primer títol professional, i el bàsquet, amb un immens Xavi Pascual al capdavant, reforçant la seva posició de líder en el bàsquet espanyol i europeu. Gràcies a Déu, hi ha vida després del futbol a can Barça.