Si fa unes setmanes parlàvem de les victòries de les seccions de futbol i sala i de bàsquet del Barça a la Copa d’Espanya i la Copa del Rei, respectivament, aquesta setmana hem de parlar d’un nou èxit de les seccions blaugranes. Aquesta vegada ha estat el torn de l’hoquei patins, que de la mà del tècnic Ferran Pujalte, ha aconseguit alçar aquest passat diumenge una nova Copa del Rei.
La veritat és que els jugadors blaugranes no arribaven amb totes les opcions al campionat. No travessen un bon moment al campionat nacional (estan a 10 punts del líder), i en les jornades anteriors a la Copa no havien aconseguit resultats positius. Cal destacar que dels vuit participants a la Copa del Rei, set d’ells han sigut equips catalans (Barça, Reus, Blanes, Vilanova, Vendrell, Vic i Noia). L’únic equip no català ha estat el Liceo gallec. El conjunt de Ferran Pujalte, liderat al camp per un excel•lent “Beto” Barragan, va aconseguir anar passant de ronda, eliminant primer al Vilanova (6-1) i després al Liceo (4-1) per plantar-se a la final que hauria de disputar contra el Reus (que havia eliminat al Noia en quarts de final, i Vic en semifinals).
La final va estar força disputada, i de fet, gaire bé tot el partit va estar igualada. Primer es va avançar el Barça mitjançant un gol d’Ordeig. El Reus però, va aconseguir empatar ràpidament amb un gol de Raúl Marin. Després del descans van arribar la resta de gols, primer va ser el Barça que es va avançar de nou en el marcador gràcies a un gol de Barragan, tot i que de nou Raúl Marin no tardaria gaire en tornar a posar el marcador en taules (2-2). A partir d’aquí, però, es va començar a erigir com a protagonista del partit el que acabaria sent MVP de la final Aitor Egurrola, porter del Barça. El meta blaugrana va anar enllaçant una sèrie de magnífiques aturades que van donar ànims als seus companys. Primer va ser Marc Torra qui tornava a avançar el Barça, i finalment, David Páez va firmar el definitiu 4-2 a favor dels homes de Ferran Pujalte. D’aquesta manera, doncs, els blaugranes van aconseguir alçar la seva divuitena Copa del Rei.
HOMENATGE AL PALAU
Mentre els homes de Ferran Pujalte aconseguien alçar el trofeu ed campions de Copa del Rei a Blanes, al Palau Blaugrana es realitzava un merescudíssim homenatge a un dels homes més importants, sinó el més important, de l’handbol blaugrana, David Barrufet.
L’exporter del Barça, que es va retirar al final de la temporada passada, va rebre el passat diumenge un homenatge en honor a la seva immensa carrera. Després de totes les temporades defensant la porteria blaugrana i d’haver aconseguit 71 títols (entre club i selecció), al gran “Barru” se li va retirar la seva mítica samarreta groga de porter amb el número 16 a l’esquena. A l’homenatge hi van assistir tots els excopmanys de David Barrufet al llarg de les seves temporades a Can Barça, i els capitans de les diferents seccions del club li van fer entrega dels seus braçalets de capità. L’homenatge a en Barrufet es va completar amb una gran victòria del Barça sobre el Chambery en partit de Champions (38-23).
dilluns, 28 de febrer del 2011
diumenge, 13 de febrer del 2011
Les seccions del Barça se'n van de copes
Aquestes dues darreres setmanes han estat dies de glòria per les seccions del Barça. Diumenge passat la secció de futbol sala es va proclamar campió de la Copa d’Espanya, i avui, set dies més tard, ha estat el Barça de bàsquet el que ha aconseguit alçar la Copa del Rei enfront el Reial Madrid.
Diumenge passat el Barça Alusport va aconseguir imposar-se a El Pozo Murcia per 3 a 2 en la final de la Copa d’Espanya. Els homes de Marc Carmona, amb un Wilde estel•lar, van aconseguir doblegar l’equip murcià gràcies a una primera part molt bona. Els catalans, que en quarts de final havien eliminat el Maó, actual segon classificat de la lliga per darrere del Barça, per un contundent 6 a 0, i en semifinals s’havien desfet del Caja Segòvia, equip amfitrió, a la tanda de penals, es van plantar a la seva primera final després d’haver-se convertit en secció oficial. Els homes de Marc Carmona van aconseguir sobreposar-se a un dels equips històrics del futbol sala, i amb una primera part i meitat de la segona magnífiques, van assolir un clar avantatge (3-0). Amb aquest resultat advers, el Murcia es va veure obligat a jugar gran part de la segona meitat amb porter jugador, amb el risc que això comporta, ja que no tenien un porter fix que protegís la porteria dels xuts llunyans. Amb aquesta mínima superioritat, els murcians van aconseguir reduir la diferència fins al punt d’aconseguir un 3 a 2. El partit, però, ja estava vista per sentència, i el cronòmetre no va donar lloc a la sorpresa. D’aquesta manera, doncs, el Barça Alusport va aconseguir alçar el seu primer títol professional, gràcies als gols de Wilde (2) i Chico. I per si no fos poc, aquest mateix cap de setmana, els homes de Marc Carmona han ofert el títol de campions als aficionats blaugranes amb una victòria davant el cuer de la lliga per un més que contundent 10 a 0.
I si diumenge passat el futbol sala va alçar el seu primer títol, aquest diumenge, el Regal Barça, secció de bàsquet, ha aconseguit emportar-se la seva 22a Copa del Rei (60-68). Els homes de Xavi Pascual han ofert un joc molt efectiu, potser no tan brillant com el mostrat a semifinals davant el Caja Laboral, però suficient per imposar-se a un batallador Reial Madrid. Sorprenentment, l’MVP de la final no ha estat Juan Carles Navarro, la gran estrella del Barça, sinó que ha estat Alan Anderson, jugador americà que va arribar amb la temporada començada, qui s’ha endut el premi com a millor jugador de la final després d’anotar 19 punts i mostrar un gran nivell de joc. Cal dir, però, que la victòria del Regal Barça no ha estat tan plàcida com en els anteriors enfrontaments amb el Madrid, on els blaugranes havien guanyat de 34 punts de diferència a la Supercopa d’Espanya, i de més de 20 al partit de fase regular de la lliga ACB. Podríem dir, fins i tot, que el Madrid ha aconseguit tenir contra les cordes als catalans durant alguns minuts del partit, en gran part gràcies a una defensa intensa de Prigioni sobre Navarro, que tot i els 28 punts que va aconseguir en el duel de semifinals contra el Baskonia, no ha pogut seguir desenvolupant el seu gran nivell de joc. Tot i ser un partit més ajustat, els jugadors de Xavi Pascual han aconseguit mantenir-se al davant del marcador gràcies a les actuacions del ja comentat Alan Anderson i també del català Víctor Sada, que s’està destacant com un gran jugador de finals (recordar la seva gran actuació a la passada final de l’Eurolliga contra l’Olimpiacos). Finalment, doncs, els blaugranes han guanyat el match amb resultat final de 60 a 68. M’agradaria fer una menció especial al detall que ha tingut el capità Roger Grimau, que ha volgut cedir l’honor d’alçar el trofeu al lesionat Gianluca Basile, que aquesta temporada no està podent gaudir de minuts per culpa de les lesions.
Aquestes dues victòries han començat a dibuixar una nova vida de les seccions del Barça. El futbol sala aconseguint el seu primer títol professional, i el bàsquet, amb un immens Xavi Pascual al capdavant, reforçant la seva posició de líder en el bàsquet espanyol i europeu. Gràcies a Déu, hi ha vida després del futbol a can Barça.
Diumenge passat el Barça Alusport va aconseguir imposar-se a El Pozo Murcia per 3 a 2 en la final de la Copa d’Espanya. Els homes de Marc Carmona, amb un Wilde estel•lar, van aconseguir doblegar l’equip murcià gràcies a una primera part molt bona. Els catalans, que en quarts de final havien eliminat el Maó, actual segon classificat de la lliga per darrere del Barça, per un contundent 6 a 0, i en semifinals s’havien desfet del Caja Segòvia, equip amfitrió, a la tanda de penals, es van plantar a la seva primera final després d’haver-se convertit en secció oficial. Els homes de Marc Carmona van aconseguir sobreposar-se a un dels equips històrics del futbol sala, i amb una primera part i meitat de la segona magnífiques, van assolir un clar avantatge (3-0). Amb aquest resultat advers, el Murcia es va veure obligat a jugar gran part de la segona meitat amb porter jugador, amb el risc que això comporta, ja que no tenien un porter fix que protegís la porteria dels xuts llunyans. Amb aquesta mínima superioritat, els murcians van aconseguir reduir la diferència fins al punt d’aconseguir un 3 a 2. El partit, però, ja estava vista per sentència, i el cronòmetre no va donar lloc a la sorpresa. D’aquesta manera, doncs, el Barça Alusport va aconseguir alçar el seu primer títol professional, gràcies als gols de Wilde (2) i Chico. I per si no fos poc, aquest mateix cap de setmana, els homes de Marc Carmona han ofert el títol de campions als aficionats blaugranes amb una victòria davant el cuer de la lliga per un més que contundent 10 a 0.
I si diumenge passat el futbol sala va alçar el seu primer títol, aquest diumenge, el Regal Barça, secció de bàsquet, ha aconseguit emportar-se la seva 22a Copa del Rei (60-68). Els homes de Xavi Pascual han ofert un joc molt efectiu, potser no tan brillant com el mostrat a semifinals davant el Caja Laboral, però suficient per imposar-se a un batallador Reial Madrid. Sorprenentment, l’MVP de la final no ha estat Juan Carles Navarro, la gran estrella del Barça, sinó que ha estat Alan Anderson, jugador americà que va arribar amb la temporada començada, qui s’ha endut el premi com a millor jugador de la final després d’anotar 19 punts i mostrar un gran nivell de joc. Cal dir, però, que la victòria del Regal Barça no ha estat tan plàcida com en els anteriors enfrontaments amb el Madrid, on els blaugranes havien guanyat de 34 punts de diferència a la Supercopa d’Espanya, i de més de 20 al partit de fase regular de la lliga ACB. Podríem dir, fins i tot, que el Madrid ha aconseguit tenir contra les cordes als catalans durant alguns minuts del partit, en gran part gràcies a una defensa intensa de Prigioni sobre Navarro, que tot i els 28 punts que va aconseguir en el duel de semifinals contra el Baskonia, no ha pogut seguir desenvolupant el seu gran nivell de joc. Tot i ser un partit més ajustat, els jugadors de Xavi Pascual han aconseguit mantenir-se al davant del marcador gràcies a les actuacions del ja comentat Alan Anderson i també del català Víctor Sada, que s’està destacant com un gran jugador de finals (recordar la seva gran actuació a la passada final de l’Eurolliga contra l’Olimpiacos). Finalment, doncs, els blaugranes han guanyat el match amb resultat final de 60 a 68. M’agradaria fer una menció especial al detall que ha tingut el capità Roger Grimau, que ha volgut cedir l’honor d’alçar el trofeu al lesionat Gianluca Basile, que aquesta temporada no està podent gaudir de minuts per culpa de les lesions.
Aquestes dues victòries han començat a dibuixar una nova vida de les seccions del Barça. El futbol sala aconseguint el seu primer títol professional, i el bàsquet, amb un immens Xavi Pascual al capdavant, reforçant la seva posició de líder en el bàsquet espanyol i europeu. Gràcies a Déu, hi ha vida després del futbol a can Barça.
dilluns, 7 de febrer del 2011
Pla Bolonya? I això què és?
El passat curs es va aprovar un nou pla d’estudis que afecta als estudiants de tota la comunitat europea, el reconegut Pla Bolonya. Centre de grans crítiques i causa de mobilitzacions i manifestacions aquí i també a altres llocs, aquest nou pla estudiantil ha despertat moltes controvèrsies, masses sabent que es tracta del nostre futur (sí, m’hi incloc perquè l’estic patint en primera persona), dels nostres estudis.
Com a pla d’estudis, és a dir, la idea en sí, és molt bona. Està bé que es vulguin unificar els criteris d’avaluació entre els diferents països i que s’igualin les titulacions entre els diferents territoris de la unió (és a dir, que sigui el mateix un grau a Espanya que a la Gran Bretanya), cosa que no passava amb l’antic pla. Ara bé, tot i ser una molt bona idea, no es pot portar a terme si no gaudim dels mitjans necessaris per portar-lo a terme amb totes les seves qualitats.
Ara em centraré més en les canvis “interns” del Pla Bolonya, deixant de banda la “lliure circulació” d’estudiants.
Primer de tot, ens hem de remuntar a la selectivitat. Les temudes PAU, proves necessàries per accedir a la universitat, l’excusa perfecte per fer mantenir en estat d’alerta els estudiants de batxillerat. Però malauradament, les PAU ja han perdut aquest, si m’ho deixeu dir, encant. Aquest darrer curs, els estudiants que hem fet la selectivitat ens hem trobat amb una sèrie de canvis. Primer de tot, la prova ha quedat dividida en dues parts, una d’obligatòria i una altra que en principi no ho és, però que la necessites si realment vols estudiar la carrera que més t’agrada. Un altre dels canvis és que les assignatures tenen un valor diferent depenent de la carrera que vols cursar, fet que ha desembocat en nombrosos problemes ja que, per exemple, per estudiar empresa, se li dóna més valor a l’assignatura de biologia que no pas a la d’organització d’empresa. Bastant trist. Però potser el canvi que ha fet enfadar més els estudiants de batxillerat, per tant els que han hagut de fer la selectivitat, és que si abans les places universitàries atorgades als estudiants provinents del grau superior estaven limitades, enguany aquests alumnes, que per unes raons o altres van decidir no fer el batxillerat, han disposat de totes les places que han necessitat. Això ha propiciat una disminució de places universitàries per als alumnes de batxillerat. Aquest fet ha provocat moltes crítiques, sobretot dels estudiants que s’han quedat sense plaça per cursar la carrera que volien. Els damnificats consideren injust aquest augment desmesurat de places per als estudiants de greu superior, ja que creuen que la dificultat d’haver superat el batxillerat, es mereix més reconeixement (traduït en nombre de places). Però això és només un dels petits problemes creats pel controvertit Pla Bolonya.
Un cop a dins de la universitat, però, els problemes no desapareixen. I és que el pas de llicenciatura a grau a enganxat a tots els professors per sorpresa. Els equips docents es van trobar el passat estiu amb un nou pla d’estudis, i amb la necessitat de canviar els sistemes d’avaluació. Però ho han aconseguit? Han pogut canviar els sistemes d’avaluació a temps? I sobretot, els canvis que han realitzat són positius, o donen menys oportunitats als alumnes? Està clar que parlaré, en tot moment, des de la perspectiva d’alumne, donat que sóc estudiant de primer curs, i tots els canvis del Pla Bolonya m’estan afectant directament. Doncs bé, des del meu punt de vista, puc dir que no, no han aconseguit trobar una solució consensuada tots els professors a l’hora d’avaluar els alumnes. Per començar, al primer semestre els estudiants del meu curs hem fet cinc assignatures, i quina sorpresa ens emportem tots quan els criteris d’avaluació seguits pels diferents professors de les assignatures són diferents depenent de l’assignatura. Que si fem avaluació continuada, que si fem mixa amb totes les notes, que si fem mixa, però només si ho aproves tot (treballs i exàmens) per separat, que si diem una cosa però potser després ho canviem a la junta. Això no pot ser. Els alumnes necessitem conèixer el procés d’avaluació que ens afecta. És cert que hauríem de deixar de pensar en com ens avaluaran i centrar-nos a estudiar, però és difícil estudiar a consciència si ni els professors es posen d’acord entre ells. I amb això no dic que els professor ho facin malament. La culpa no és dels docents, la culpa de tot això és del nou pla d’estudis. I és que no pots pretendre imposar un nou pla estudiantil amb tant poc temps, després de tants i tants anys amb un sistema que ja estava inculcat i que tothom coneixia. I no ho pots fer, perquè si no passa el que ha passat, que els professors es troben amb unes noves normes, no es posen d’acord entre ells, i això afecta directament els alumnes, que veuen que en el que una assignatura val, en una altra potser no és suficient.
Així doncs, el que hauríem de demanar, alumnes i professors, és que primer es posessin d’acord els de dalt. I un cop aconseguit això, s’anés introduint el nou sistema a poc a poc. No podem pretendre realitzar tots aquests canvis de cop, ja que després passa el que passa.
Com a pla d’estudis, és a dir, la idea en sí, és molt bona. Està bé que es vulguin unificar els criteris d’avaluació entre els diferents països i que s’igualin les titulacions entre els diferents territoris de la unió (és a dir, que sigui el mateix un grau a Espanya que a la Gran Bretanya), cosa que no passava amb l’antic pla. Ara bé, tot i ser una molt bona idea, no es pot portar a terme si no gaudim dels mitjans necessaris per portar-lo a terme amb totes les seves qualitats.
Ara em centraré més en les canvis “interns” del Pla Bolonya, deixant de banda la “lliure circulació” d’estudiants.
Primer de tot, ens hem de remuntar a la selectivitat. Les temudes PAU, proves necessàries per accedir a la universitat, l’excusa perfecte per fer mantenir en estat d’alerta els estudiants de batxillerat. Però malauradament, les PAU ja han perdut aquest, si m’ho deixeu dir, encant. Aquest darrer curs, els estudiants que hem fet la selectivitat ens hem trobat amb una sèrie de canvis. Primer de tot, la prova ha quedat dividida en dues parts, una d’obligatòria i una altra que en principi no ho és, però que la necessites si realment vols estudiar la carrera que més t’agrada. Un altre dels canvis és que les assignatures tenen un valor diferent depenent de la carrera que vols cursar, fet que ha desembocat en nombrosos problemes ja que, per exemple, per estudiar empresa, se li dóna més valor a l’assignatura de biologia que no pas a la d’organització d’empresa. Bastant trist. Però potser el canvi que ha fet enfadar més els estudiants de batxillerat, per tant els que han hagut de fer la selectivitat, és que si abans les places universitàries atorgades als estudiants provinents del grau superior estaven limitades, enguany aquests alumnes, que per unes raons o altres van decidir no fer el batxillerat, han disposat de totes les places que han necessitat. Això ha propiciat una disminució de places universitàries per als alumnes de batxillerat. Aquest fet ha provocat moltes crítiques, sobretot dels estudiants que s’han quedat sense plaça per cursar la carrera que volien. Els damnificats consideren injust aquest augment desmesurat de places per als estudiants de greu superior, ja que creuen que la dificultat d’haver superat el batxillerat, es mereix més reconeixement (traduït en nombre de places). Però això és només un dels petits problemes creats pel controvertit Pla Bolonya.
Un cop a dins de la universitat, però, els problemes no desapareixen. I és que el pas de llicenciatura a grau a enganxat a tots els professors per sorpresa. Els equips docents es van trobar el passat estiu amb un nou pla d’estudis, i amb la necessitat de canviar els sistemes d’avaluació. Però ho han aconseguit? Han pogut canviar els sistemes d’avaluació a temps? I sobretot, els canvis que han realitzat són positius, o donen menys oportunitats als alumnes? Està clar que parlaré, en tot moment, des de la perspectiva d’alumne, donat que sóc estudiant de primer curs, i tots els canvis del Pla Bolonya m’estan afectant directament. Doncs bé, des del meu punt de vista, puc dir que no, no han aconseguit trobar una solució consensuada tots els professors a l’hora d’avaluar els alumnes. Per començar, al primer semestre els estudiants del meu curs hem fet cinc assignatures, i quina sorpresa ens emportem tots quan els criteris d’avaluació seguits pels diferents professors de les assignatures són diferents depenent de l’assignatura. Que si fem avaluació continuada, que si fem mixa amb totes les notes, que si fem mixa, però només si ho aproves tot (treballs i exàmens) per separat, que si diem una cosa però potser després ho canviem a la junta. Això no pot ser. Els alumnes necessitem conèixer el procés d’avaluació que ens afecta. És cert que hauríem de deixar de pensar en com ens avaluaran i centrar-nos a estudiar, però és difícil estudiar a consciència si ni els professors es posen d’acord entre ells. I amb això no dic que els professor ho facin malament. La culpa no és dels docents, la culpa de tot això és del nou pla d’estudis. I és que no pots pretendre imposar un nou pla estudiantil amb tant poc temps, després de tants i tants anys amb un sistema que ja estava inculcat i que tothom coneixia. I no ho pots fer, perquè si no passa el que ha passat, que els professors es troben amb unes noves normes, no es posen d’acord entre ells, i això afecta directament els alumnes, que veuen que en el que una assignatura val, en una altra potser no és suficient.
Així doncs, el que hauríem de demanar, alumnes i professors, és que primer es posessin d’acord els de dalt. I un cop aconseguit això, s’anés introduint el nou sistema a poc a poc. No podem pretendre realitzar tots aquests canvis de cop, ja que després passa el que passa.
dimecres, 2 de febrer del 2011
Espectacle lamentable a Antena3
Les notícies d’Antena3 s’han caracteritzat sempre per tractar temes poc interessants per la societat. Destina una part del telenotícies a explicar les notícies que realment importen (declaracions de presidents dels països, eleccions, decisions polítiques importants, conflictes...), i després els presentadors comencen a parlar sobre curiositats i esdeveniments intranscendents com pot ser la plantació de carbasses gegants, o es dediquen a cobrir petits conflictes que afecten petites poblacions espanyoles. A tot això, cal afegir les pèssimes bromes del presentador estrella de la cadena, Matías Prats. I és que pot ser tot lo bon presentador que vulgui, però no és gaire seriós anar fent bromes mentre informes la societat (com a mínim la que mira les notícies a la cadena privada).
Doncs això no és tot, avui al telenotícies d’Antena3 s’han cobert de glòria. Més concretament a la secció d’esports. I és que els realitzadors de la secció d’esports del telediari de la cadena espanyola, no han tingut una millor idea que comparar les declaracions d’un jugador d’Osasuna amb un caçador que disparava amb el seu rifle. La història comença el passat diumenge en el partit Osasuna – Madrid, que els de Pamplona van guanyar per un a zero, deixant el Madrid amb poques opcions per guanyar la lliga. Durant aquest partit, el jugador portuguès Cristiano Ronaldo, en una pica baralla amb jugadors d’Osasuna, va preguntar amb to desafiant a l’uruguaià del club navarrès Walter Pandiani quants diners cobrava. El conflicte verbal, fora dels insults, es va acabar aquí. Però aquest migdia, el jugador d’Osasuna ha criticat durament el comportament del portuguès en roda de premsa.
El fet, doncs, és que als esports d’Antena3 han volgut comparar les declaracions de Pandiani amb els trets d’un caçador (pel fet que el jugador del club navarrès és conegut com “El rifle”). Però el que han fet al telediari ha estat una burrada. En una pantalla dividida en dos, es veia en una banda a Walter Pandiani fent les declaracions i a l’altre el visor d’un rifle apuntant a Cristiano Ronaldo. I després de cada comentari del jugador uruguaià, feien sonar un tret simulant un dispar contra el jugador del Madrid. El que he dit abans, una autèntica animalada.
Hem sembla perfecte que els telenotícies vulguin innovar per apropar-se a tots els públics, però hi ha una frontera immensa entre intentar atreure el públic a base de bromes i notícies més properes al poble, i atreure el públic fent apologia de la violència simulant trets contra jugadors del Madrid. Tot plegat, una ficada de pota.
Doncs això no és tot, avui al telenotícies d’Antena3 s’han cobert de glòria. Més concretament a la secció d’esports. I és que els realitzadors de la secció d’esports del telediari de la cadena espanyola, no han tingut una millor idea que comparar les declaracions d’un jugador d’Osasuna amb un caçador que disparava amb el seu rifle. La història comença el passat diumenge en el partit Osasuna – Madrid, que els de Pamplona van guanyar per un a zero, deixant el Madrid amb poques opcions per guanyar la lliga. Durant aquest partit, el jugador portuguès Cristiano Ronaldo, en una pica baralla amb jugadors d’Osasuna, va preguntar amb to desafiant a l’uruguaià del club navarrès Walter Pandiani quants diners cobrava. El conflicte verbal, fora dels insults, es va acabar aquí. Però aquest migdia, el jugador d’Osasuna ha criticat durament el comportament del portuguès en roda de premsa.
El fet, doncs, és que als esports d’Antena3 han volgut comparar les declaracions de Pandiani amb els trets d’un caçador (pel fet que el jugador del club navarrès és conegut com “El rifle”). Però el que han fet al telediari ha estat una burrada. En una pantalla dividida en dos, es veia en una banda a Walter Pandiani fent les declaracions i a l’altre el visor d’un rifle apuntant a Cristiano Ronaldo. I després de cada comentari del jugador uruguaià, feien sonar un tret simulant un dispar contra el jugador del Madrid. El que he dit abans, una autèntica animalada.
Hem sembla perfecte que els telenotícies vulguin innovar per apropar-se a tots els públics, però hi ha una frontera immensa entre intentar atreure el públic a base de bromes i notícies més properes al poble, i atreure el públic fent apologia de la violència simulant trets contra jugadors del Madrid. Tot plegat, una ficada de pota.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)