Les històries d'ajudes arbitrals ja són un clàssic en el món del futbol, i és clar, aquesta temporada no es queda enrere en aquest tema. Els barcelonistes van viure una època en la que consideraven que el Madrid rebia ajudes arbitrals constantment, una època en la que els blaugranes no tenien gaire sort davant la conseqüció de títols. Ara la truita s'ha girat, el Barça ofereix un joc d'àngels, un futbol a l'abast de molts pocs equips al llarg de la història, s'està plantejant, inclús, nombrar el Barça com a millor equip de la història. I com era d'esperar, això a la capital no agrada gaire. És cert que el Barça porta ja tres anys oferint un joc de somni, però a Madrid hi faltava un personatge protagonista que s'encarregués d'encendre la metxa. Doncs bé, aquesta temporada ha aterrat a l'epicentre de l'estat un portuguès amb moltes ganes de donar guerra, José Mourinho.
El tècnic portuguès, que va aconseguir el triplet la temporada passada amb l'Inter de Milà, està fent ús d'un ampli repertori d'actuacions per tal de pressionar els àrbitres i criticar el seu "estimat" Barça, inclús s'atreveix ja amb les crítiques al propi club. Les rodes de premsa de Mourinho s'han convertit en un autèntic espectacle al Bernabéu. L'última mostra, ahir a la nit, després del partit amb el Sevilla que van acabar guanyant els blancs per un ajustat 1-0 amb un gran gol de Di María, però oferint una imatge massa pobre. Les poques ganes del tècnic portuguès de comentar un dels pitjors partits que s'han vist aquesta temporada al Bernabéu, el van obligar a centrar-se en els àrbitres. Va aparèixer a la roda de premsa amb cara de circumstàncies, amb una expressió que amagava l'enfadament que portava a sobre. Amb les primeres preguntes el tècnic es va poder controlar, però a sobre la taula es va trobar amb un informe elaborat per l'exàrbitre Mejía Dávila on s'havien anotat tretze errors arbitrals greus (segons l'opinió personal de l'excolegiat). Mourinho, que ja en altres situacions havia atacat els àrbitres, i després d'haver estat criticant els jutges de joc durant els noranta minuts del partit, va seguir amb la seva caça a la professió, potser per tal de pressionar-los per a partits següents, o potser per tal d'evitar parlar del nefast joc que desplega el seu equip. El cas és que el tècnic merengue continua fent de les seves, diu el que vol, fa el que vol, i després si el castiguen i el sancionen sortirà plorant i dient que "hi ha entrenadors que poden protestar i altres entrenadors que no poden".
El més trist és que un equip com el Madrid tingui la cara de sortir en públic i quexar-se dels àrbitres. Perquè si el club blanc surt i es queixa, què haurien de fer València, Almería o Espanyol, equips, com tots els altres, que pateixen setmana rere setmana algun error arbitral en contra. Això sí, quan els errors són a favor a ningú se li acudeix sortir i dir: sí, avui l'àrbitre ens ha ajudat.
RACIÓ PER A VALDANO
La rabieta de Mourinho no es va quedar només aquí, també li va tocar el rebre al director tècnic blanc, l'exjugador i extrenador Jorge Valdano. El tècnic portuguès ja porta uns dies enfrontat amb el directiu argentí, i és que el primer reclama un altre davanter centre per a l'equip, mentre el segon li respon que a la cantera hi ha jugadors vàlids, jugadors que el míster menysprea. I ahir a la nit, amb l'episodi del full amb els 13 errors arbitrals que Mourinho es va trobar sobre la taula, el tècnic no va poder evitar arremetre contra Valdano, i va remarcar que ell no es pot menjar tots els marrons, i que necessita que el club el recolzi. A més a més, Valdano es va contradir en les declaracions posteriors al partit, i és que mentre ell aclarava que "al Madrid no es parla mai dels àrbitres", Mourinho mostrava enfadat el full dels errors arbitrals amb l'escut del Reial Madrid a la part superior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada