"Espanya va bien" afirmava durant la seva època de president José María Aznar. Però realment Espanya va bé? Doncs la veritat és que avui en dia no gaire. La crisi econòmica ha desvestit les mancances espanyoles per mantenir una economia massa dependent del mercat internacional, en educació continuem a la cua mentre els polítics es feliciten per mantenir-se per davant, només, de Portugal i Grècia. I per si fos poc, els encarregats de dirigir el país, no només el govern de Zapatero sinó també l'oposició que lidera Mariano Rajoy, tan sols es preocupen de tirar-se plats al cap entre ells, mentre la societat està cada vegada més i més disconforme amb les polítiques aprovades. És més que probable que a les pròximes eleccions generals, que en principi s'han de celebrar el 2012, hi haurà un canvi de govern i el líder del PP Mariano Rajoy es farà càrrec del país, però això no garanteix que les coses vagin a millor.
No, les coses no aniran a millor, i encara menys després de veure com la principal font d'educació i culturalització de la societat (deixant de banda l'escola), la "fantàstica" televisió, pren decisions com les d'eliminar la CNN+ per donar pas a l'immens programa Gran Hermano 24 horas. La fusió entre Tele5 i Cuatro va ser molt sonada quan es va produir i les primeres conseqüències no es van fer esperar. Sense anar més lluny, a priori els partits de la selecció espanyola de futbol durant el darrer Mundial de Sud-Àfrica els havia de donar la cadena Cuatro, però amb la fusió, Cuatro va cedir els drets d'emissió dels partits d'Espanya a Tele5. Cuatro, doncs, es va haver de conformar amb partits de seleccions d'altres països després de passar-se els mesos anteriors al mundial anunciant els partits de la roja. Una altra de les conseqüències de la fusió entre les dues cadenes ha estat l'acomiadament de Ignacio Gabilondo, que fins al moment presentava el telediari de la nit a la cadena Cuatro. Una altra conseqüència, inevitable, és que Cuatro passa a formar part del grup de telecomunicacions de Silvio Berlusconi, primer ministre italià.
A part de les conseqüències anunciades, també estan apareixent rumors de més canvis. Un d'aquests possibles canvis podria afectar a la catalana Anna Simón, una de les col·laboradores de Tonterías las justas, programa dirigit per Florentino Fernández.
Però a falta de més sorpreses, la conseqüència més sonada ha estat la d'eliminar l'emissió de CNN+ Espanya per passar a emetre el fabulós programa Gran Hermano 24 horas (per si no en tenissim prou amb tres hores diaries). Aquest canvi de programació, doncs, evidencia la falta de cultura que governa aquest país. És cert que CNN+ no tenia una audiència molt elevada, però el fet de canviar un programa informatiu per un show tan deplorable com és Gran Hermano posa de manifest que en aquest país el que agrada a la majoria i el que ven és la porqueria, la ignorància i la mediocritat. I així, si em perdoneu, un país no pot anar bé.
dijous, 30 de desembre del 2010
dilluns, 20 de desembre del 2010
I ARA QUÈ?!
Des de Madrid s'entesten a dir que els catalans som molt nostres, que no tenim esperit col·lectiu, que som uns insolidaris. Des de mitjans com TeleMadrid, se'ns ha arribat a acusar de nazistes pel simple fet de voler defensar una identitat pròpia, una comparació massa dura com per quedar-se impune. Lo trist és que ens comparin amb el nazistes els mateixos que no dubtarien en alçar el braç dret si veiéssin passar davant seu personatges tan nefastos com Franco o el mateix Hitler. L'adjectiu, però, que es relaciona més amb els catalans és el de tacanys i rates, un adjectiu que ens hem guanyat a base de reclamar simplement allò que considerem nostre, i és que tot i ser una de les comunitats que paguem més impostos, som també una de les comunitats autònomes que ens emportem menys diners.
Doncs bé, a tots aquests que consideren els catalans una colla de nazis tacanys, que es mengin les seves pròpies paraules, perquè el poble català ha demostrat un altre any la seva gran generositat recaudant 7.246.114 d'euros per a la Marató de TV3 dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Amb aquesta xifra, s'ha aconseguit un nou rècord de recaudació, demostrant que els catalans estem solidaritzats amb els problemes que ens envolten. En una gala de més de quinze hores dirigides per Albert Om, protagonistes i testimonis van donar les seves impressions sobre aquestes lesions adquirides. Multitud de personalitats i personatges de l'esfera pública van fer acte de presència al plató de la Marató, Dani Alves, jugador del Barça, va voler aportar el seu granet de sorra, la cantant alemanya Oceana va voler oferir la seva fantàstica veu per la causa benèfica, i altres protagonistes de TV3 com en Tomàs Molina, presentador de El Temps, Josep Cuní, presentador dels Matins i presentador de la darrera Marató o Helena García Melero, que participa en el programa del Cuní, també van voler actuar per la causa. A més de les diferents actuacions al plató, es van celebrar altres actes per la Marató, com una trobada solidària a La Maquinista de Barcelona, el tradicional partit de futbol que enfronta periodistes i actors que enguany s'ha dsiputat al Nou Sardenya, estadi de l'Europa, o diferents actes per diversos pobles de Catalunya amb l'objectiu de recaudar diners per la ocació.
Així doncs, la Marató de TV3 va resultar ser un altre èxit flagrant. Felicitar des de la meva humil posició els organitzadors de l'acte.
Doncs bé, a tots aquests que consideren els catalans una colla de nazis tacanys, que es mengin les seves pròpies paraules, perquè el poble català ha demostrat un altre any la seva gran generositat recaudant 7.246.114 d'euros per a la Marató de TV3 dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Amb aquesta xifra, s'ha aconseguit un nou rècord de recaudació, demostrant que els catalans estem solidaritzats amb els problemes que ens envolten. En una gala de més de quinze hores dirigides per Albert Om, protagonistes i testimonis van donar les seves impressions sobre aquestes lesions adquirides. Multitud de personalitats i personatges de l'esfera pública van fer acte de presència al plató de la Marató, Dani Alves, jugador del Barça, va voler aportar el seu granet de sorra, la cantant alemanya Oceana va voler oferir la seva fantàstica veu per la causa benèfica, i altres protagonistes de TV3 com en Tomàs Molina, presentador de El Temps, Josep Cuní, presentador dels Matins i presentador de la darrera Marató o Helena García Melero, que participa en el programa del Cuní, també van voler actuar per la causa. A més de les diferents actuacions al plató, es van celebrar altres actes per la Marató, com una trobada solidària a La Maquinista de Barcelona, el tradicional partit de futbol que enfronta periodistes i actors que enguany s'ha dsiputat al Nou Sardenya, estadi de l'Europa, o diferents actes per diversos pobles de Catalunya amb l'objectiu de recaudar diners per la ocació.
Així doncs, la Marató de TV3 va resultar ser un altre èxit flagrant. Felicitar des de la meva humil posició els organitzadors de l'acte.
Quina cara!
Les històries d'ajudes arbitrals ja són un clàssic en el món del futbol, i és clar, aquesta temporada no es queda enrere en aquest tema. Els barcelonistes van viure una època en la que consideraven que el Madrid rebia ajudes arbitrals constantment, una època en la que els blaugranes no tenien gaire sort davant la conseqüció de títols. Ara la truita s'ha girat, el Barça ofereix un joc d'àngels, un futbol a l'abast de molts pocs equips al llarg de la història, s'està plantejant, inclús, nombrar el Barça com a millor equip de la història. I com era d'esperar, això a la capital no agrada gaire. És cert que el Barça porta ja tres anys oferint un joc de somni, però a Madrid hi faltava un personatge protagonista que s'encarregués d'encendre la metxa. Doncs bé, aquesta temporada ha aterrat a l'epicentre de l'estat un portuguès amb moltes ganes de donar guerra, José Mourinho.
El tècnic portuguès, que va aconseguir el triplet la temporada passada amb l'Inter de Milà, està fent ús d'un ampli repertori d'actuacions per tal de pressionar els àrbitres i criticar el seu "estimat" Barça, inclús s'atreveix ja amb les crítiques al propi club. Les rodes de premsa de Mourinho s'han convertit en un autèntic espectacle al Bernabéu. L'última mostra, ahir a la nit, després del partit amb el Sevilla que van acabar guanyant els blancs per un ajustat 1-0 amb un gran gol de Di María, però oferint una imatge massa pobre. Les poques ganes del tècnic portuguès de comentar un dels pitjors partits que s'han vist aquesta temporada al Bernabéu, el van obligar a centrar-se en els àrbitres. Va aparèixer a la roda de premsa amb cara de circumstàncies, amb una expressió que amagava l'enfadament que portava a sobre. Amb les primeres preguntes el tècnic es va poder controlar, però a sobre la taula es va trobar amb un informe elaborat per l'exàrbitre Mejía Dávila on s'havien anotat tretze errors arbitrals greus (segons l'opinió personal de l'excolegiat). Mourinho, que ja en altres situacions havia atacat els àrbitres, i després d'haver estat criticant els jutges de joc durant els noranta minuts del partit, va seguir amb la seva caça a la professió, potser per tal de pressionar-los per a partits següents, o potser per tal d'evitar parlar del nefast joc que desplega el seu equip. El cas és que el tècnic merengue continua fent de les seves, diu el que vol, fa el que vol, i després si el castiguen i el sancionen sortirà plorant i dient que "hi ha entrenadors que poden protestar i altres entrenadors que no poden".
El més trist és que un equip com el Madrid tingui la cara de sortir en públic i quexar-se dels àrbitres. Perquè si el club blanc surt i es queixa, què haurien de fer València, Almería o Espanyol, equips, com tots els altres, que pateixen setmana rere setmana algun error arbitral en contra. Això sí, quan els errors són a favor a ningú se li acudeix sortir i dir: sí, avui l'àrbitre ens ha ajudat.
RACIÓ PER A VALDANO
La rabieta de Mourinho no es va quedar només aquí, també li va tocar el rebre al director tècnic blanc, l'exjugador i extrenador Jorge Valdano. El tècnic portuguès ja porta uns dies enfrontat amb el directiu argentí, i és que el primer reclama un altre davanter centre per a l'equip, mentre el segon li respon que a la cantera hi ha jugadors vàlids, jugadors que el míster menysprea. I ahir a la nit, amb l'episodi del full amb els 13 errors arbitrals que Mourinho es va trobar sobre la taula, el tècnic no va poder evitar arremetre contra Valdano, i va remarcar que ell no es pot menjar tots els marrons, i que necessita que el club el recolzi. A més a més, Valdano es va contradir en les declaracions posteriors al partit, i és que mentre ell aclarava que "al Madrid no es parla mai dels àrbitres", Mourinho mostrava enfadat el full dels errors arbitrals amb l'escut del Reial Madrid a la part superior.
El tècnic portuguès, que va aconseguir el triplet la temporada passada amb l'Inter de Milà, està fent ús d'un ampli repertori d'actuacions per tal de pressionar els àrbitres i criticar el seu "estimat" Barça, inclús s'atreveix ja amb les crítiques al propi club. Les rodes de premsa de Mourinho s'han convertit en un autèntic espectacle al Bernabéu. L'última mostra, ahir a la nit, després del partit amb el Sevilla que van acabar guanyant els blancs per un ajustat 1-0 amb un gran gol de Di María, però oferint una imatge massa pobre. Les poques ganes del tècnic portuguès de comentar un dels pitjors partits que s'han vist aquesta temporada al Bernabéu, el van obligar a centrar-se en els àrbitres. Va aparèixer a la roda de premsa amb cara de circumstàncies, amb una expressió que amagava l'enfadament que portava a sobre. Amb les primeres preguntes el tècnic es va poder controlar, però a sobre la taula es va trobar amb un informe elaborat per l'exàrbitre Mejía Dávila on s'havien anotat tretze errors arbitrals greus (segons l'opinió personal de l'excolegiat). Mourinho, que ja en altres situacions havia atacat els àrbitres, i després d'haver estat criticant els jutges de joc durant els noranta minuts del partit, va seguir amb la seva caça a la professió, potser per tal de pressionar-los per a partits següents, o potser per tal d'evitar parlar del nefast joc que desplega el seu equip. El cas és que el tècnic merengue continua fent de les seves, diu el que vol, fa el que vol, i després si el castiguen i el sancionen sortirà plorant i dient que "hi ha entrenadors que poden protestar i altres entrenadors que no poden".
El més trist és que un equip com el Madrid tingui la cara de sortir en públic i quexar-se dels àrbitres. Perquè si el club blanc surt i es queixa, què haurien de fer València, Almería o Espanyol, equips, com tots els altres, que pateixen setmana rere setmana algun error arbitral en contra. Això sí, quan els errors són a favor a ningú se li acudeix sortir i dir: sí, avui l'àrbitre ens ha ajudat.
RACIÓ PER A VALDANO
La rabieta de Mourinho no es va quedar només aquí, també li va tocar el rebre al director tècnic blanc, l'exjugador i extrenador Jorge Valdano. El tècnic portuguès ja porta uns dies enfrontat amb el directiu argentí, i és que el primer reclama un altre davanter centre per a l'equip, mentre el segon li respon que a la cantera hi ha jugadors vàlids, jugadors que el míster menysprea. I ahir a la nit, amb l'episodi del full amb els 13 errors arbitrals que Mourinho es va trobar sobre la taula, el tècnic no va poder evitar arremetre contra Valdano, i va remarcar que ell no es pot menjar tots els marrons, i que necessita que el club el recolzi. A més a més, Valdano es va contradir en les declaracions posteriors al partit, i és que mentre ell aclarava que "al Madrid no es parla mai dels àrbitres", Mourinho mostrava enfadat el full dels errors arbitrals amb l'escut del Reial Madrid a la part superior.
divendres, 10 de desembre del 2010
Publicitat a Can Barça
Avui al migdia el vicepresident de l'àrea econòmica del Futbol Club Barcelona, Xavier Faus, ha oficialitzat un acord pel qual la fundació Qatar Fundation patrocinarà la samarreta del Barça a partir de la temporada que ve a canvi d'uns 170 milions que el club cobrarà en sis anys.
El passat 29 de novembre, el dia del clàssic contra el Madrid, el Barça va celebrar els seus 111 anys d'història, uns anys plens de victòries, alegries, títols i alguna que altra decepció, uns anys en els que jugadors de la talla de Kubala, Cruyff o Maradona han vestit l'elàstica blaugrana, uns anys que han arribat al clímax amb l'actual Pep Team, uns anys en els que la samarreta blau i grana ha restat sempre impoluta, sense vendre's a cap multinacional multimilionària. I és que en aquest 111 anys d'hitòria d'aquest club, d'aquest més que un club, cap dels màxims mandatàris del Barça havia cregut convenient la inclusió de publicitat a la samarreta a canvi d'uns quants milions d'euros o pesetes en el seu moment. El ja expresident del club i actual líder de Solidaritat Catalana Joan Laporta, va ser pioner en aquest aspecte. El senyor Laporta va arribar a un acord amb UNICEF per tal d'incloure publicitat a la samarreta blaugrana, però el club, en comptes de cobrar, era qui s'encarregava de pagar a UNICEF un milió i mig d'euros l'any. Això va fer que la operació de màrqueting es veiés amb bons ulls des de l'esfera culé. De fet, aquests darrers anys han sigut el més clar exemple del lema més que un club, i la gent s'ha sentit orgullosa de portar el logotip d'UNICEF a la samarreta.
Aquesta situació, però, ha canviat avui, dia 10 de desembre de 2010, amb l'acord que el Barça ha firmat amb Qatar Fundation. Sandro Rossell, actual president del Barça, ja va avisar quan va assolir la presidència del club blaugrana el passat estiu que la situació econòmica amb la que s'havien trobat era penosa. Això els ha obligat a buscar i rebuscar estratègies que els permetessin reduir el dèficit amb el que s'ahvien trobat. I han estat aquestes ganes de reconduir l'economia del club les que han empès els directius blaugranes a aprovar aquest acord publicitari que obligarà al club a introduir una nova marca a la samarreta blaugrana. Les xifres de la negociació són veritablement sucoses, segons ha informat el mateix vicepresident econòmic blaugrana Xavier Faus, el club barceloní cobrarà 170 milions d'euros en els propers 6 anys a raó de 30 milions per temporada a partir de la temporada que ve, més 15 milions pel que resta de la temporada actual, més 5 milions en funció de variables (títols). Faus ha destacat la importància d'aquest acord per tal de tornar a fer del Barça un club econòmicament potent i ha subratllat la importància d'aquest futur ingrés per poder mantenir-se entre les principals potències futbolístiques.
Aquesta decisió, presa tan sols fa unes hores, ja ha aixecat molta polseguera entre els seguidors blaugranes, i és que aquest acord suposa un canvi en la història i en la forma de fer del Barça, que mai abans havia inclòs publicitat a la samarreta cobrant. Hi ha seguidors que veuen necessari aquest acord donada la delicada situació econòmica en la que es troba el club, però n'hi ha molts altres que no veuen en aquest negoci la estratègia necessària per a reconduir l'economia blaugrana. Aquest seguidors, consideren que existeixen moltes altres formes d'aconseguir els diners abans de posar publicitat a la samarreta i que si al club ha aguntat 111 anys sense publicitat, posar-ne ara no era necessari. Aquest debat, doncs, seguirà viu durant dies i setmanes, esperem que el bon futbol de la plantilla faci oblidar aquests debats extraesportius.
El passat 29 de novembre, el dia del clàssic contra el Madrid, el Barça va celebrar els seus 111 anys d'història, uns anys plens de victòries, alegries, títols i alguna que altra decepció, uns anys en els que jugadors de la talla de Kubala, Cruyff o Maradona han vestit l'elàstica blaugrana, uns anys que han arribat al clímax amb l'actual Pep Team, uns anys en els que la samarreta blau i grana ha restat sempre impoluta, sense vendre's a cap multinacional multimilionària. I és que en aquest 111 anys d'hitòria d'aquest club, d'aquest més que un club, cap dels màxims mandatàris del Barça havia cregut convenient la inclusió de publicitat a la samarreta a canvi d'uns quants milions d'euros o pesetes en el seu moment. El ja expresident del club i actual líder de Solidaritat Catalana Joan Laporta, va ser pioner en aquest aspecte. El senyor Laporta va arribar a un acord amb UNICEF per tal d'incloure publicitat a la samarreta blaugrana, però el club, en comptes de cobrar, era qui s'encarregava de pagar a UNICEF un milió i mig d'euros l'any. Això va fer que la operació de màrqueting es veiés amb bons ulls des de l'esfera culé. De fet, aquests darrers anys han sigut el més clar exemple del lema més que un club, i la gent s'ha sentit orgullosa de portar el logotip d'UNICEF a la samarreta.
Aquesta situació, però, ha canviat avui, dia 10 de desembre de 2010, amb l'acord que el Barça ha firmat amb Qatar Fundation. Sandro Rossell, actual president del Barça, ja va avisar quan va assolir la presidència del club blaugrana el passat estiu que la situació econòmica amb la que s'havien trobat era penosa. Això els ha obligat a buscar i rebuscar estratègies que els permetessin reduir el dèficit amb el que s'ahvien trobat. I han estat aquestes ganes de reconduir l'economia del club les que han empès els directius blaugranes a aprovar aquest acord publicitari que obligarà al club a introduir una nova marca a la samarreta blaugrana. Les xifres de la negociació són veritablement sucoses, segons ha informat el mateix vicepresident econòmic blaugrana Xavier Faus, el club barceloní cobrarà 170 milions d'euros en els propers 6 anys a raó de 30 milions per temporada a partir de la temporada que ve, més 15 milions pel que resta de la temporada actual, més 5 milions en funció de variables (títols). Faus ha destacat la importància d'aquest acord per tal de tornar a fer del Barça un club econòmicament potent i ha subratllat la importància d'aquest futur ingrés per poder mantenir-se entre les principals potències futbolístiques.
Aquesta decisió, presa tan sols fa unes hores, ja ha aixecat molta polseguera entre els seguidors blaugranes, i és que aquest acord suposa un canvi en la història i en la forma de fer del Barça, que mai abans havia inclòs publicitat a la samarreta cobrant. Hi ha seguidors que veuen necessari aquest acord donada la delicada situació econòmica en la que es troba el club, però n'hi ha molts altres que no veuen en aquest negoci la estratègia necessària per a reconduir l'economia blaugrana. Aquest seguidors, consideren que existeixen moltes altres formes d'aconseguir els diners abans de posar publicitat a la samarreta i que si al club ha aguntat 111 anys sense publicitat, posar-ne ara no era necessari. Aquest debat, doncs, seguirà viu durant dies i setmanes, esperem que el bon futbol de la plantilla faci oblidar aquests debats extraesportius.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)