3,2,1.......fi del mercatto

31 d’agost, últim dia de rebaixes i tothom, és clar, amb presses. A les botigues del centre les iaies i les joves s’estiren dels cabells per pescar les últimes gangues, gangues que, per altra banda, acostumen a ser articles que no es necessiten. També existeix l’altra cara d’anar amb presses els últims dies de rebaixes, i és que hi ha vegades que estàs tan desesperat, que fas qualsevol cosa per aconseguir un article que, altra vegada, en realitat no necessites. El fet és comprar. Però no us penseu que les presses només arriben a les cases particulars. El 31 d’agost també és el darrer dia del mercat de fitxatges de futbol. I com qualsevol persona normal, els clubs també intenten pescar gangues d’última hora o inclús tiren la casa per la finestra per adquirir productes, jugadors en aquest cas.

Existeixen, però, dues diferències entre la gent que va de rebaixes a última hora i els clubs de futbol que apuren les últimes possibilitats de fitxar jugadors. La primera és que a diferència de les iaies i les joves que s’estiren dels cabells per comprar productes que no necessiten, els clubs sí que aprofiten les últimes hores del mercat per comprar jugadors que necessiten (o com a mínim això creuen). L’altra diferència és que els clubs de futbol no hi entenen de rebaixes, i ja se sap que si es fitxa a última hora, és molt probable que et toqui rascar-te la butxaca.

Repassem alguns dels moviments més importants de les últimes hores del mercat:

El fitxatge d’Arteta per l’Arsenal ha sigut, sense cap mena de dubte, la gran bomba d’última hora del mercatto. L’equip d’Arséne Wegner ha aconseguit el fitxatge del migcampista espanyol, que tindrà la difícil feina de substituir l’ex-capità gunner i flamant nou fitxatge del Barça Cesc Fàbregas. L’equip londinenc també ha aprofitat les últimes hores del mercat per apuntalar la defensa (ho necessitava després de la dolorosa derrota per 8 a 2 davant el Manchester United) i ha fitxat el central alemany Mertesacker, provinent del Werder Bremen, i el lateral brasiler Andre Santos, del Fenerbache turc (equip esquitxat per l’escàndol d’apostes il•legals de la lliga turca, fet que ha suposat la seva exclusió de l’actual edició de la Champions League).

Un altre dels protagonistes de les últimes hores del mercat ha estat el Chelsea, que després dels fitxatges d'Oriol Romeu (del Barça B) i de Mata (València), ha fitxat, a preu d’or, el migcampista Raul Meireles, provinent del Liverpool (per uns 18M €). L’operació ha estat possible gràcies a la petició del transfer-request per part del jugador portuguès, una opció que només és possible al futbol anglès i que permet al jugador que el reclama, demanar, unilateralment, la sortida del club. L’equip d'Stamford Bridge, però, ha estat més protagonista per les vendes que no pas per les compres. En les últimes hores, han abandonat el conjunt blue Joe Cole, amb destinació a l’actual campió francès, el Lille, el jove Kakuta, que marxa en busca de minuts i d’experiència al Bolton i l’israelià Benayoun, que ha fitxat per l’Arsenal.

A la lliga espanyola, ha sorprès, i molt, la marxa de Luis Garcia de l’Espanyol, just el mateix any que l’havien fet capità del conjunt blanc i blau. El jugador asturià marxa al Saragossa, que també ha fitxat el portuguès Helder Postiga (Sporting de Portugal), després d’haver rescindit el contracte amb l’Espanyol. La marxa de Luis Garcia ha estat tota una sorpresa, i és que les últimes vegades que el ja ex-capità de l’Espanyol, havia parlat en roda de premsa, havia declarat amor etern pel club perico. El conjunt espanyolista és un dels grans perjudicats del mercat de fitxatges, i és que els ha estat impossible suplir amb un jugador de garanties la venda d’Osvaldo (fitxat per la Roma), la veritat és que el canvi Osvaldo-Pandiani (encara no és oficial però fitxarà en pocs dies) no sembla gaire positiu. Encara sort que han aconseguit mantenir el català Joan Verdú, pretès pel Villareal. El conjunt groguet ha incorporat, però, el migcampista De Guzman, provinent del Mallorca. També ha estat sonada l’arribada de Diego a l’Atlètic de Madrid, cedit pel Wolfsburg, que ha coincidit amb la marxa de Diego Forlan a l’Inter de Milà i d’Elias, l’extracomunitari descartat per Manzano, a l’Sporting de Portugal, on compartirà equip amb l’ex-barcelonista Jeffren.

Els equips grans de la lliga no han tingut gaire protagonisme en aquestes últimes hores del mercat. El més actiu ha estat el Madrid, que ha aconseguit desfer-se dels tres descartats per Mourinho (Lass, al final, si que compta pel tècnic tot i que tenia números per marxar), Pedro León ha tornat, en qualitat de cedit, al Getafe, Gago ha marxat, també cedit, a la Roma, i Drenthe ha marxat a cost zero a l’Everton anglès. Per la seva banda, al Barça cal destacar la marxa definitiva (l’any que ve ja no serà propietat del conjunt blaugrana) del bielorús Aleksandr Hleb, que se’n va cedit al Wolfsburg alemany. València i Sevilla han tingut protagonismes diferents, mentre els valencians aconseguien reforçar a primera hora del matí la seva defensa amb els fitxatges de Víctor Ruiz i Barragan, provinents del Nàpols i el Valladolid, respectivament, els andalusos han cedit l’ivorià Romaric a l’Espanyol, i han vist com se’ls escapava l’oportunitat de fitxar Giovanni Dos Santos, que al final es queda al Tottenham.

De la resta de lligues europees, destaquen el fitxatge de Pjanic per la Roma, provinent de l’Olympique de Lyo i el fitxatge de Mauro Zárate, ex-jugador de la Lazio, per part de l’Inter de Milà. L’equip de Massimo Moratti també ha fet oficial la cessió de Davide Santon al Newcastle. Per la seva banda, la Juventus, molt activa durant l’obertura del mercat, s’ha anant relaxant amb el pas del mesos i només en destaca la sortida del lateral txec Grygera, que marxa al Fulham anglès. També cal destacar la marxa d’un dels grans davanters dels darrers anys, Trezeguet, al futbol àrab.

Però si són importants els fitxatges que es fan durant el període de traspassos, recordar la marxa d’Agüero al Manchester City o l’arribada de Cesc Fàbregas al Barça, també són molt importants, els no fitxatges. Són múltiples els rumors que surten durant el període de traspassos, i aquest any, una de les operacions no concretades més sonades ha estat el no fitxatge de Neymar pel Reial Madrid. Moltes han estat le sportades que el col·locaven a les ordres de Mourinho, però la final, degut a la negativa del seu club d'origen, el Santos, l'operació no s'ha acabat concretant. En les últimes hores, també s’ha especulat, i molt, amb els noms de Wesley Sneijder i Franck Ribéry. El jugador holandès ha estat durant tot l’estiu a l’agenda del Manchester United, i tot i que moltes vegades s’ha especulat amb l’arribada del jugador a Old Traffor, finalment el jugador continuarà vestint la samarreta de l’Inter de Milà. A última hora, inclús, han sortit alguns rumors que indicaven una possible oferta de l’Arsenal pel jugador interista. Per la seva banda, Ribéry, un clàssic dels rumors els últims estius (l’any passat semblava que havia de venir al Barça), ha estat vinculat aquestes últimes hores al Chelsea, i tot i que alguns rotatius indicaven les xifres del traspàs, l’operació no ha arribat a bon port i l’internacional francès seguirà, de moment, al Bayern de Munic.

Aquesta és l’alegria del mercat de fitxatges que cada estiu ens permet entretenir-nos durant els mesos que no hi ha futbol.

SúperTITOl contra infraMOU

Corria el minut 93 de partit. El Camp Nou vibrava amb la victòria del Barça. Messi ja havia fet la seva feina, una assistència magnífica que Iniesta havia rematat sense posar-se gaire nerviós, i dos gols de crack, dos gols de barcelonista, dos gols de cor. Una feina que permetia al Barça posar-se amb un resultat de 3 a 2 a falta de menys d’un minut pel final del partit. Tot i això, molts nervis. No hem d’oblidar que els blaugrana jugaven contra la millor versió del Madrid dels últims anys. No hem d’oblidar que un sol gol d’aquest Madrid millor s’emportava la Supercopa a la capital. I no hem d’oblidar que el soci i l’aficionat blaugrana, per molt que la dinàmica estigui canviant aquests últims anys, és patidor de naixement.

Però de sobte, quan semblava que tot acabaria bé, una pilota a la banda que rep Cesc Fàbregas, el flamant nou fitxatge del Barça, i que no havia de comportar cap perill per la porteria merengue, va despertar tota la fúria que portava contenint el lateral esquerra blanc, Marcelo, que va propinar una duríssima entrada al jugador català. A partir d’aquí, ja la tenim muntada.

No van passar ni deu segons, que ja s’havia format una baralla. Jugadors d’un i altre equip intercanviant recriminacions i alguna cosa més que això. Els cossos tècnics intentant posar pau, i en alguns casos, intentant posar més carn a la graella. Agafades pel coll, estirades de samarretes, cops que sortien disparats d’uns i altres braços. I de cop, davant l’atònita mirada dels teleespectadors, els jugadors estaven massa preocupats en defensar la seva postura a la baralla, l’entrenador del Reial Madrid (recordem als lectors que sempre ha destacat per ser un equip “senyor”) va anar disparat contra el segon entrenador del Barça, Tito Vilanova i, per l’esquena, li va ficar el dit a l’ull. Davant la sorpresa, l’ajudant d’en Pep, segurament en una decisió que no va ser la més encertada, però que segurament és la que haguéssim escollit tots els terrestres, li va propinar un calbot a Mourinho. L’entrenador madridista va reaccionar amb una falsa cara de sorpresa (segurament era la reacció que buscava) i després va dedicar cares de desafiament al Tito i fins i tot li va enviar un petó en to de burla. Això, sense cap mena de dubte, va ser el que més va ressaltar en una baralla, que, per altra banda, ja s’està convertint en un costum als darrers clàssics. Tot i això, no va ser l’únic moment destacat del conflicte. També cal esmentar la baralla entre Villa i Ozil, que va acabar amb l’expulsió de tots dos jugadors, i unes curioses imatges on es veu a Gerard Piqué, defensa central del Barça, increpant Mourinho i culpant-lo de tots els conflictes entre Barça i Madrid dels últims mesos, acusació que més tard va ratificar e la zona mixta, on va afirmar que Mourinho “està destruint el futbol espanyol”.

Després de l’encontre entre els jugadors de tots dos equips, l’àrbitre va donar el partit per finalitzat i el Barça es va proclamar campió de la Supercopa d’Espanya. Aquí, una altra mostra de poca esportivitat madridista. Els jugadors blancs, a instàncies del seu entrenador, van abandonar ràpidament el terreny de joc i no es van esperar a que el Barça revés el títol de campió, tot el contrari del que havien fet els homes d’en Pep a la final de la Copa del Rei, on van haver d’esperar a que Casillas alcés el títol de campions.

Amb el partit finalitzat i les celebracions fetes, més polèmica.

Primer Mourinho, que a la roda de premsa no només no va voler demanar perdó a Tito Vilanova, sinó que el va menysprear fent veure que no sabia qui era (serà que encara no ha superat que Luis Fernández, l’ aleshores entrenador de l’Athletic Club de Bilbao, li fes el mateix quan era el segon de Robson al Barça). I després, Casillas i Xabi Alonso, jugadors que tothom pensava que tenien una mica d’estima per aquest esport, van demostrar que el discurs de Mou ha calat i molt dins el vestidor blanc. El capità blanc, sense haver vist les imatges, perquè quan les vegi se li caurà la cara de vergonya, va assegurar que la baralla s’havia provocat, segurament, perquè “algun jugador del Barça haurà fet comèdia com sempre”. I el migcampista basc del Madrid, que segurament tampoc devia haver vist les imatges, va assegurar, en defensa pròpia, que “les imatges parlaran per si soles”. I tant que ho faran, i la veritat és que no els deixa gaire bé als jugadors i tècnics del Madrid.

Ara toca, primer de tot, gaudir d’un nou títol de l’era Guardiola, que amb només tres temporades i un estiu ja ha igualtat el nombre de títols que va aconseguir alçar el mític Johan Cruyff en vuit temporades. Però sobretot, tal i com va dir l’entrenador blaugrana, toca vigilar i anar amb compte, perquè si els clàssics segueixen aquesta dinàmica, algú acabarà prenent mal, ja sigui dins o fora el terreny de joc.