Una mica de professionalitat, per favor

Ja és conegut que la professió de periodista està perdent, malauradament, la seva credibilitat. Inventar-se notícies o publicar qualsevol informació sense abans contrastar-la està a l’ordre del dia últimament dins el món periodístic. Aquest fet és encara més preocupant si parlem de periodisme esportiu. És veritat que no és just posar en un mateix sac a tot el món del periodisme, n’hi ha alguns pocs que intenten que la veritat surti a la llum i que intenten ser el màxim d’objectius possible, tenint en compte la dificultat que comporta ser objectiu treballant en mitjans que defensen els seus propis interessos econòmics, però també n’hi ha que no es preocupen de fer bé la seva feina, n’hi ha que es pensen que aquesta feina consisteix en escriure quatre tonteries sobre el primer tema que se’ls passa pel cap, i si el seu cap no és tan brillant com per inventar-se alguna cosa per escriure, utilitzen qualsevol imatge o qualsevol informació per divulgar informacions que, en la seva majoria, no són verídiques.

Com ja he comentat abans, aquesta malaltia ha infectat sobretot, el periodisme esportiu (no tindrem en compte la premsa rosa ja que jo, personalment, no la puc considerar periodisme). És cert que els diaris dedicats a l’esport han de fer el possible per vendre diaris, ara encara més amb la crisi que pateix el país, però hi ha una gran diferència entre voler vendre diaris “netament” i voler vendre diaris a qualsevol preu. A mi, que sóc estudiant de periodisme, una de les primeres coses que em van ensenyar a la universitat és que les notícies han d’estar contrastades (a poder ser amb més d’una font), i ens van recordar, si és que necessitàvem que ens ho recordessin, que no ens podíem inventar les notícies. Doncs bé, sembla que hi ha alguns periodistes que necessitarien tornar a alguna d’aquestes classes per tal de refrescar-los la memòria, i recordar-los l’objectiu d’aquesta professió.

No és que tingui un especial interès en atacar un diari en particular, però el diari AS ha fet números per sortit mencionat en aquest article. Fa uns mesos, quan encara s’estaven jugant les garrofes el Barça i el Madrid a la lliga, els encarregats del diari madrileny no van tenir una idea més bona que la d’esborrar jugadors de l’Athletic de Bilbao per intentar fer creure als seus lectors, ja de per sí prou madridistes, que el Barça havia marcat un gol en posició de fora de joc. Aquesta falta greu dins el món del periodisme la van atribuir a un error infogràfic, pobre el becari que es va veure obligat a esborrar el jugador basc i després es va haver d’empassar tot el problema. Però no us penseu que va ser un error aïllat, els errors d’infografia estan fent escola i últimament ha estat el diari La Razón qui ha utilitzat aquesta tècnica per esborrar gent de les manifestacions que es van celebrar fa pocs dies per protestar contra la democràcia actual. Aquest becari, però, no era tan bo com el del diari AS i va deixar un pobre home sense cap. Ja que ho feu, com a mínim feu-ho bé.

Però els errors no es queden aquí, tornant al diari AS, ahir la seva portada titulava que Neymar, objectiu pel Reial Madrid (ara de Reial en té poc), ja estava estudiant espanyol per facilitar la seva adaptació a la capital espanyola, i mostraven una imatge del jugador brasiler amb un diccionari d’espanyol a les mans quan sortia de l’estadi on s’acabava de proclamar campió de la Copa Libertadores amb el Santos. Doncs bé, segons publica avui el diari Marca, Neymar tenia un diccionari d’espanyol a les mans perquè segons abans, un reporter del Caiga quien Caiga, en una de les seves bromes, li havia fet entrega d’aquell exemplar. Això demostra que, en primer lloc, el diari AS és incapaç de buscar notícies de veritat, perquè ja em diràs tu quina notícia és que un jugador brasiler estigui aprenent espanyol. I en segon lloc, ens confirma que els encarregats del diari madrileny necessiten amb molta urgència unes classes de repàs a la universitat, algú es va oblidar d’explicar-los que les notícies s’han de contrastar. I ells, no només no contrasten la informació, sinó que a sobre tenen els nassos de tirar-se floretes i afirmar que ells són els qui han pescat el pobre jugador brasiler amb un diccionari d’espanyol a les mans.

Aquests constants errors em fan reflexionar sobre la credibilitat del periodisme i em fan dubtar de la seva qualitat (i això que no he volgut aprofundir en els errors d’Intereconomia, capaços d'insultar personalitats públiques obertament, o de Telemadrid, que ensenyen imatges de les manifestacions gregues fent-nos creure que són imatges de Barcelona). És preocupant que existeixin periodistes que no tinguin cap mena d’escrúpol a l’hora de dir el que pensen o el que ells consideren verdader sense tenir en compte que estan realitzant una feina d’interès social. Per sort, però, encara n’hi ha que tenen ganes de fer una bona feina.